Adolf Vilanova

“Molts cotxes antics estan al garatge plens de pols”

Un model amb una matrícula de les d’abans. Fa 31 anys que va obtenir un Peugeot 203 de l’any 1951. Durant més de mig segle ha passat per tretze propietaris. Ara, Vilanova el porta als actes de l’Associació Andorrana de Vehicles Antics (AAVA).

Adolf Vilanova

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

D’on ve la seva passió pels cotxes antics?

Suposo que ve el dia que et posen la matrícula, al néixer. És una cosa que sempre m’ha agradat. De petit ja m’agradaven els cotxes de joguina de l’època. Després vaig fer maquetes, col·leccions, i de cotxes a casa sempre n’hi ha hagut.

Quina és la història del seu Peugeot?

Aquest cotxe és un model del 51. Tothom es queda una mica estranyat pel número de la matrícula. A partir de l’any 1950 es va decidir posar-les a zero. Fins a dia d’avui aquest cotxe ha tingut 13 propietaris. El primer arranca amb aquesta matrícula que s’ha mantingut sempre. Un conegut que el tenia guardat en un garatge me’l va oferir i li vaig dir que sí.

Hi va haver de fer gaires reparacions?

No, en absolut. Li he canviat el tub d’escapament, li vam fer un repàs del motor, una revisió normal i corrent. És un cotxe que està d’origen. Tenen motors molt simples, per la qual cosa no hi ha complicació.

Presenta alguna particularitat?

Porta un sistema d’amortiment que és etern. No es canvien els amortiments perquè no en porta. Hi ha unes caixes amb un líquid que és molt viscós, costa de trobar, i no té reparació.

Llavors, es pot dir que és un cotxe etern?

És un cotxe que si el meu fill petit el conserva i segueix fent-li el mateix tracte que jo potser d’aquí 30 o 40 anys encara estarà a casa.

Quin atractiu té aquest vehicle?

L’atractiu és la carrosseria, perquè tothom s’hi fixa. En aquella època van voler imitar els cotxes americans. A Europa les carreteres eren més estretes perquè abans hi passaven carros, i per aquest motiu havien de ser estrets.

Per on ha viatjat amb el cotxe?

Ha voltat bastant. Cap a l’Aragó, per Catalunya, ha fet tot el sud de França. Amb l’Associació, des de ja fa molts anys s’organitzen sortides de cap de setmana o d’un dia. Ara ja no el trec per anar a treballar, però no pot estar parat perquè si no es fa malbé.

Què requereix pel que fa a manteniment?

Pràcticament no s’hi ha de fer res. Potser canviar alguna corretja si es dona el cas que es faci malbé, mirar les bugies. Les bateries és l’únic que se’ls pot fer malbé si no tens la precaució sempre que arribes de connectar-les. Aquest cotxe en porta una de fa quinze o setze anys.

El preu suposo que també ha canviat.

Com que es tracta d’un clàssic m’han fet ofertes de 12.000 o 15.000 euros per aquest cotxe.

Aquest és l’únic model existent al país?

N’hi ha diversos a Andorra, el que passa és que molts cotxes antics estan al garatge plens de pols.

tracking