“Volem donar a conèixer la música que ens apassiona”

I. C.: Al festival, la cultura catalana estarà representada per quatre àmbits, i la selecció de les persones que hi seran a cadascun d’ells la Generalitat la va encarregar a entitats que ja hi treballen habitualment. En el cas de la música tradicional del Pirineu, m’ho van proposar fa uns sis mesos, d’anar-hi, i un temps després va sorgir la possibilitat que hi vingués també la Pilar.

Què fareu al festival?

P. P.: Durant les dues setmanes que dura el festival farem una sèrie de tallers de danses tradicionals. Els ensenyarem com es ballen les danses més emblemàtiques de les festes del Pirineu, i els engrescarem perquè les ballin amb nosaltres.

Algú que no hagi vist mai cap d’aquestes danses potser li costarà d’entendre què signifiquen dins la cultura pirinenca.

I. C.: Això també els ho explicarem, perquè puguin situar cada dansa en el seu context.

P. P.: Ja és una mica el que acostumem a fer quan actuem com Daura. Volem donar a conèixer un tipus de música que ens apassiona, i ho volem fer a través de la dansa perquè amb els dansaires s’estableix una relació molt enriquidora que aporta uns valors especials a la música.

Quines danses presentareu?

P. P.: Ballarem un repertori molt ampli: el ball cerdà de la Seu, és clar; les danses que es ballen a les falles d’Isil, el ball de punta i taló de Pobellà, i molts d’altres.

I. C.: A més, també volem que la gent que participi en el taller pugui conèixer de prop els principals instruments que fem servir i entenguin la importància de l’acordió diatònic en l’evolució de la música pirinenca.

Un cop a Washington, podeu fer actuacions fora del festival?

I. C.: Fa un mes i mig van venir els programadors del festival i es van reunir amb les 80 persones de la delegació, i ja només en aquesta trobada van sorgir moltes complicitats i vam començar a fer xarxa entre gent que no ens coneixíem, de manera que, un cop allà, penso que aquestes complicitats poden anar a més.

En a penes un parell de dècades, l’interès per la música tradicional ha crescut força. A què ho atribuïu?

I. C.: En bona part, a la feina d’entitats com Tradicionarius; i també de l’Escola Folk del Pirineu. Jo hi faig classe i veig com des del primer moment els alumnes s’apropen a la música tradicional de la mateixa manera com ho farien amb qualsevol altre tipus de música. Forma part del seu dia a dia.

P. P.: Per a mi, que tinc una formació clàssica, la música tradicional té la virtut que et permet gaudir de la senzillesa d’una melodia amb tota la naturalitat del món, sense cap mena d’encotillament. És una música que la pots interpretar des del cor.