“L'esquí caduca i no és per sempre com la petanca”

Va ser fa dos anys amb ElDorado Freeride júnior d’Arcalís en el qual vaig fer segon. A partir d’aquell moment em vaig classificar per anar al Campionat del Món i em vaig iniciar en el freeride. En relació al forapista, des de petit en feia una mica amb l’ECOA. Al matí fèiem traçat i a la tarda lliure, i anava per forapista. Aquesta incursió al forapista va fer que m’adonés que era el que m’agradava més.

Li tirava més el forapista que dins?

Sí. Per dins la pista al final ho trobava avorrit perquè era sempre el mateix. No tens canvi de relleu ni complicacions amb obstacles i vaig decidir fer forapista perquè hi havia els arbres, roques... i era més divertit.

Com valora la seva primera temporada al ‘qualifier’ del Freeride World Tour?

Ha anat una mica fluixa perquè per voler arriscar massa he caigut molt i no m’ha anat gaire bé. De cara a l’any vinent és qüestió d’anar polint aquests aspectes.

Ara que ja tenen una federació al darrere, està més motivat?

És un pas molt, molt gran, i estem més motivats i contents. Sabem que si ho portem bé de cara als propers anys serà més productiu i anirà millor. Tenim la motivació de voler fer més i més per voler arribar al més alt.

Veu possible dedicar-se exclusivament al ‘freeride’ en un futur?

És molt difícil. Actualment hi ha molta gent i no ho veig factible. Per això continuo estudiant, si no ja hauria deixat d’estudiar. L’esquí caduca i no és per sempre com la petanca, saps que això s’acabarà. Qualsevol dia per qualsevol motiu pots caure, prendre mal i se t’acaba la carrera d’esquí.

Sense la referència del Dani Fornell i el fet que cada any es disputi una prova del FWT a Andorra, creu que faria això?

El fenomen del Dani m’ha donat una mica la vida també perquè si més no que ell estigui ha implicat que s’hagi disputat alguna competició a Andorra. Si no hi hagués estat, jo no hauria pogut competir a ElDorado i potser no ho faria ara.

Quants anys es marca per poder fer el salt al primer nivell del Freeride World Tour?

És complicat. Em podria atrevir a dir uns tres o quatre. Actualment la gent que està entrant al FWT té entre 28 i 32 anys. No és fàcil, s’ha de treballar fort.

Què espera de la JAM Extreme d’aquest dissabte?

Que sigui una súper competició amb un molt bon ambient i que la gent gaudeixi molt. Pel que fa al resultat, com a totes les competicions, volem guanyar, però sobretot passar-ho bé perquè després ja arriben els resultats.

Sent més pressió per tractar-se d’una competició a casa?

No. Sento encara més gratitud i tranquil·litat perquè conec el sector. Si més no, el fet d’estar amb els amics em fa estar més relaxat. Estrès sempre n’hi ha, però és només a la porta de sortida.