“Que una dona entreni un equip de nois és una utopia”

Vaig començar a l’Encamp i era l’única noia. Recordo que era la més mimada pels entrenadors i que em tractaven amb molt carinyo, però a nivell organitzatiu era més costós perquè havia de ser la primera a arribar i l’última a marxar per canviar-me i dutxar-me sola. Però tinc un bon record d’aquella època.

També va fer atletisme. Com va anar aquest canvi?

Vaig compaginar els dos un any, i després vaig quedar-me amb l’at­letisme fins als 18.

I el retorn al futbol?

Jo estava a Barcelona i el meu entrenador d’atletisme a Andorra. Havia d’entrenar jo sola, era molt sacrificat, i em va costar mantenir el nivell de compromís, així que vaig buscar un esport d’equip que fos més d’oci.

El futbol és especialment masclista o és un reflex més de la societat?

Crec que s’ha evolucionat molt en aquest aspecte. Ara a ningú el sorprèn que una noia digui que juga i li agrada el futbol. Però sí que crec que als estaments, federacions, clubs o entrenadors encara és tot massa masculí. Això no vol dir que a tot arreu es desprestigiï la dona, però encara falta una última passa.

És normal veure homes entrenant noies, però no a l’inrevés. És impossible?

És una utopia. Des de l’inici de temporada soc segona entrenadora a un equip de futbol base a l’Encamp i els nens van sorprendre’s molt al principi. Ara ja estan encantats amb mi (riu).

Com veu el futbol femení aquí?

Té menys suport que el masculí. A nivell de base es fan molts esforços en el femení, però pel que fa al sènior estem una mica apartades.

A nivell internacional està creixent més?

Sí, però crec que aquí també s’ha evolucionat molt els últims 10-15 anys. Hi ha una base femenina bastant gran, i s’ha treballat bastant. El problema és que costa mantenir les noies que juguen a futbol més per oci quan arriben a l’edat en què s’han de fer més sacrificis i esforços.

Fa poc va crear-se i debutar la selecció femenina, què suposa això?

És un pas més en el reconeixement del vessant femení del futbol. Crec que ens ha donat més visibilitat.

I per a vostè a nivell individual?

Jo soc molt patriota. Ja havia debutat internacionalment en atletisme, i el sentiment de representar el país ja el tenia, però no ho havia viscut com a equip, i és molt emocionant. També et sents amb la responsabilitat de fer-ho bé no només en el joc, sinó també en la manera de comportar-te perquè jutjaran un país sencer.

Quina culpa tenim els mitjans per la diferència de seguiment de l’esport masculí i femení?

Crec que hauríeu de venir als partits per fer les cròniques. No la pots fer només mirant l’acta.