“Si escrius imitant l'estil d'un altre, seràs un mal escriptor”

No s’ho pensi. Des de la meva experiència com a professor en l’àmbit universitari diria que no hi ha edat per exercitar la imaginació; i a partir de la pluja d’idees inicial, com més temps dediques a treballar el text millor és el resultat, és clar.

Què és literatura fantàstica i què no ho és?

Un bon exemple de literatura fantàstica és la sèrie de novel·les de Harry Potter, o Eragon. En canvi, no hi inclouria les novel·les de ciència-ficció, que és un altre gènere ben diferenciat.

La màgia és un dels ingredients imprescindibles del gènere?

La màgia o bé fets extraordinaris, en el sentit de situar-se més enllà del que entenem com a possible al món real. Però també és fonamental que els fets estiguin nar­rats de manera versemblant, perquè si el relat és massa irreal no acabarà d’arribar al lector.

Hi ha més similituds que diferències entre els relats fantàstics clàssics i els actuals?

Com tots els gèneres literaris, també la literatura fantàstica segueix uns patrons que s’han de reinventar constantment per seguir l’evolució dels temps i mantenir la capacitat de sorprendre el lector. Això és bàsic.

No deu ser fàcil sorprendre el lector actual, acostumat a un flux frenètic d’informacions de tota mena.

Tot i així, sempre hi ha la possibilitat de trobar nous recursos estilístics per capturar l’atenció del lector. És per això que és tan important que com a autor sàpigues elaborar el teu propi estil, perquè si escrius volent imitar l’estil d’un altre autor o d’un altre temps sempre seràs un mal escriptor.

L’evolució dels entorns virtuals, i especialment dels videojocs, són una nova font per a la literatura fantàstica?

Per a un escriptor, tot bagatge cultural pot esdevenir una font; però pel que fa al món audiovisual en general penso que és perjudicial per a la literatura.

Per què ho diu?

Vivim en una societat en la qual el temps és un bé escàs, la qual cosa ens du a intentar fer les coses de la manera més ràpida possible, i sovint també amb el mínim d’esforç possible. De manera que entre llegir un llibre o veure l’adaptació cinematogràfica la majoria tria la pel·lícula perquè en dues hores ja s’ha assabentat de la història, i sense haver d’esforçar-se gaire. Però no s’adonen que sense esforç, si no l'exercitem, la imaginació acaba per atrofiar-se.

A la conferència d’avui parlareu de la tradició oral al Pirineu, quins trets específics en destacaríeu?

Pel que fa a literatura fantàstica, es troben temes que es repeteixen amb variacions a molts indrets, com ara les roques associades a gegants; els follets; o la dona, bé com a bruixa, bé com a fada; però no es pot parlar d’un imaginari específic del Pirineu.