“Si les cames diuen que no poden el cap ha de dir que sí”

Vaig començar fa uns deu anys fent curses populars i sempre anava a córrer per Engolasters. Fa tres anys vaig decidir federar-me, córrer més intensament i fer carreres més serioses.

Com va decidir fer la primera marató?

Sempre havia fet curses curtes i em feia il·lusió fer una marató. Veia que les carreres llargues m’anaven millor que les curtes. Vaig fer una mitja marató i vaig decidir preparar-me intensament per fer una marató, perquè em trobava sempre pitjor en els primers quilòmetres que al final.

Les tres maratons que ha fet han estat a València, per què?

Vaig veure que a València hi havia molts llocs d’animació i era un clima diferent. A més, a l’hivern aquí és molt complicat entrenar i vaig decidir fer aquesta perquè és al novembre i ja acumulo l’entrenament de l’estiu. Sempre faig mitges maratons a la primavera i així puc compensar per preparar-me millor cap a la tardor.

Quant temps de preparació va tenir per a la primera marató?

Al setembre vaig fer la cursa d’A-nyós, em va anar bé i vaig decidir preparar-me per a la marató de València perquè era la que en aquell moment era més propera, ja que les de Barcelona i Sevilla eren al març. Vaig estar 10 setmanes entrenant quan el normal és estar-ne unes 14.

I com va anar?

Força bé, vaig fer 3 h 23’ i vaig pensar que si sense preparar-la quasi havia fet aquest temps, l’any següent l’havia de preparar millor. Vaig tornar i vaig batre el rècord d’Andorra per primer cop.

Té l’aspecte psicològic un paper més important del que sembla en aquestes curses?

I tant. Tu has de creure en tu mateix, perquè si no això no va cap endavant. Són tres hores en què vas donant voltes al cap, i si les cames diuen que no poden el cap ha de dir que sí que pots. L’aspecte mental és fonamental en aquest tipus de curses perquè el teu organisme està patint, i si psíquicament també ho fas, malament.

S’esperava recuperar el rècord d’Andorra el dia 19?

Havia treballat per a això i havia estat amb el meu entrenador, perquè no soc jo sola. Era un objectiu, si no, no hi hauria anat o hi hauria anat per gaudir o a fer una altra marató.

Té un regust especial aquesta marca per fer-la amb 48 anys?

Sí, perquè a mi em demostra que amb qualsevol edat una pot aconseguir el que es proposi.

Quins objectius de futur té?

Aquesta setmana ja he tornat a entrenar després del descans i de cara al futur treballo per poder anar al Mundial de mitja marató a València, i al Mundial de veterans que es farà a Màlaga.

Creu que pot baixar de les tres hores?

Crec que s’hauria de treballar molt, però sí, perquè de l’any passat a aquest ja he baixat molt.