Alfons Periago
“Hauríem d'aprofitar més la natura. No costa diners”
Nascut a Catalunya fa 60 anys, en fa 29 que resideix a Ordino i prop de 35 que practica diverses tècniques orientals per desenvolupar la part interna de la seva persona. Ha portat a Andorra la tècnica japonesa del Shinrin Yoku (bany de bosc).

“Hauríem d'aprofitar més la natura. No costa diners”
Què és l’associació Estrella del Nord?
Amb els alumnes vam decidir crear l’any 2012 una associació enfocada a treballar la part més interna de la persona. La idea és practicar amb equilibri el cos, la ment i l’energia vital a fi i efecte de millorar la salut, la consciència i la vida mateixa. Som unes trenta persones.
Han adoptat una pràctica que es diu Shinrin Yoku.
Sí, normalment la fem a la mu-ntanya, a Sorteny, perquè és un lloc especial que té una energia molt forta. La pràctica ve del Japó i traduït seria, més o menys, fer un bany de bosc. La idea és banyar-se amb les energies naturals del bosc i utilitzar-les per estar millor de salut.
En què consisteix?
Es tracta de passejar pel bosc després de fer uns exercicis perquè la persona surti a la natura amb l’estat més centrat i equilibrat que li sigui possible. Quan ho aconsegueixes, la teva energia s’expandeix més i pot entrar en connexió amb les energies de la natura. És a dir, aprofitar-les més. Per estar en un estat més òptim utilitzem tècniques de respiració, de relació del cos i d’acupuntura. Tècniques de les quals a l’Orient ens porten molt avantatge al món occidental.
El bany de bosc és connexió amb la natura. Andorra ha de ser ideal per fer-ho.
Sí, tenim la sort que Andorra tenim la natura i que la seva energia és molt forta. Hauríem d’aprofitar més la natura. No costa diners. S’hauria de promocionar més i utilitzar-la com a reclam de turisme de salut. Cercar-la a través de la connexió amb la natura.
Les tècniques orientals tenen bona rebuda a Andorra?
No té gaires seguidors. La nostra societat està abocada a l’exterior i només anant cap a l’exterior no es pot trobar una plenitud interior. Per això sempre tenim una mena de buit. Aquesta part exterior, que està bé, s’ha d’equilibrar amb la part interna. I és el que la nostra cultura ha perdut.
Occident no ha tingut mai interès per l’interior?
L’ha tingut, però hem perdut aquesta connexió amb la part interna. És molt greu i en part és culpa de tot el que ens passa. Poses la tele i ja es pot veure com anem.
I què podem fer?
Del que es tracta és d’equilibrar la persona per fer-ho molt millor, fer amb més eficàcia i profit les coses que fas normalment.
Hi ha consciència d’aquesta necessitat de canviar?
La massa no ho entén. Però cada cop hi ha més gent que ho comença a entendre i a necessitar-ho. No és la majoria, però cada cop hi ha més persones.
Com va descobrir l’interior?
En el meu cas ha estat buscant-lo, perquè jo aquesta necessitat l’he tinguda des de fa molts anys.