“Quant a bellesa, com el Pirineu no he vist res”

És el primer llibre de viatges que faig sobre un viatge de l’any passat als Andes amb cinc companys, un dels quals andorrà. Va ser tot tan bonic i interessant, i em va arribar tant al cor, que vaig voler recordar-ho. La idea era recuperar aquells dies i reflectir com era el paisatge i la gent. També comparo les muntanyes amb les del Pirineu.

I com són els Andes?

Vol que li digui la veritat? No n’hi ha per a tant. Anava amb la idea que allò era immens i inaccessible i que em costaria horrors pujar un 6.000 i en sis dies en vam fer tres. Anava amb una idea mitificada i en realitat aquelles muntanyes no són tan inabastables. Amb una preparació al Pirineu pots fer coses molt potents.

Algú acostumat a pujar muntanyes per aquí ja pot anar als Andes?

Totalment! Li ho dic de veritat. I als Alps també. Tècnicament tampoc són tanta cosa. La forma física la pots adquirir aquí sense problema i entrenar-te i preparar-te bé. S’hi pot anar tran­quil­-la­ment. L’únic que no pots controlar és l’altitud.

Vostè que coneix tan bé les muntanyes del Pirineu, com són?

Molt agraïdes. Són precioses tota l’època de l’any. Tenen característiques alpines, andines... Pel que he pogut comprovar quan arribes a una muntanya d’accés difícil les condicions són iguals a les dels Alps o els Andes. L’efecte altitud no existeix, però la postal és la mateixa.

I la bellesa?

Una bellesa impressionant. Quant a bellesa del paisatge com el Pirineu no he vist res. Els contrastos dels paisatges, els llacs... Això no ho trobem enlloc. El Pirineu no són uns Alps en petit, això és un error. Tenen identitat pròpia. És un entrenament sensa-cional.

Tenim un tresor a tocar de casa.

I tant! Som dins del tresor i n’hem de gaudir al màxim. Tenim un patrimoni brutal i totes les característiques per satisfer qualsevol persona que vulgui gaudir de la muntanya. Realment visc al paradís. Vaig triar viure a aquí dalt i em costaria marxar i viure a un altre lloc. És la meva serralada i la visió que tinc del món sempre serà pirinenca.

Tant és així que vostè contribueix a fer els mapes d’Andorra. Com és fer aquesta feina?

La muntanya d’Andorra la conec. Avui en dia és bastant més fàcil que abans. Abans els mapes es feien calculant l’altitud de les muntanyes, avui en dia amb els GPS i les fotos de satèl·lit és molt més fàcil.

Vol dir que tant?

Bé, molts noms estan equivocats i és aquí on hem de treballar nosaltres. La gent que recorrem la muntanya hem de contrastar els noms perquè molts estan equivocats. També hem de conèixer els vestigis antics que hi ha i els camins i les rutes per marcar aquelles que es poden fer.