“A Broadway va sorprendre i va agradar molt l’esbart”
Segurament l’esbart mai no havia pensat que arribaria a Broadway, oi?Sí, ens va fer molt de goig i va ser una experiència molt maca.
Què hi van anar a fer?Una formació a Step One International, l’empresa de l’andorrana Ona Vicente. Vam considerar que era una bona proposta perquè estem projectant per al maig el nou espectacle i fem una dansa amb bastons al nostre estil. Ens venia molt bé una formació de body percussion. I al març en fem una altra amb Lluís Cartes perquè ens ajudi a fer el toc de bastó d’una manera més original.
L’Ona també havia estat dansaire de l’esbart. Sí. I va fer el batxillerat artístic als Estats Units i ja s’hi ha quedat per estudiar teatre musical a Broadway. N’estem molt orgullosos!
Allà també van actuar. Com es va rebre la proposta?L’actuació va anar molt bé. El públic estava ple de ballarins i músics d’allà i va agradar molt, es van quedar sorpresos.
La tornada de Nova York va ser atropellada, amb la tempesta de neu ‘Jonas’, que els va enxampar de ple, i dos vols anul·lats.Va ser caòtica! El primer cop que ens van cancel·lar el vol em vaig sentir una mica alleujada, perquè el temporal era bestial i vaig pensar que no podíem agafar un avió en aquelles condicions. Però el segon dia que ens el van cancel·lar em pensava que em moria! Va ser una espera llarga. Tot i que vam poder tornar a l’hotel on estàvem allotjats, per això.
Els creadors de l’esbart, a final dels vuitanta, podrien imaginar que el grup faria aquesta evolució cap al ball contemporani?Introduir la dansa contemporània sempre ha estat la meva fita. Vam començar com un esbart convencional, però de seguida vaig decidir fer alguna cosa diferent. Sempre vaig demanar tenir llibertat en el moviment.
La gent gran com ho veu? Reclama la tradició?N’estan encantats! El públic d’Encamp ens estima molt. Barregem tradicional amb contemporani i suposo que hi ha comentaris de tot, però en general agrada.
Costa tenir dansaires joves?Als joves els costa i potser trien modalitats més modernes com hip-hop o danses urbanes. Costa tenir una plantilla fixa de joves, perquè hi ha gent que arriba i marxa a estudiar a fora, després torna... Però estic contenta, sempre ens movem prop de 60 ballarins entre infantils i cos de dansa.
Fa 26 anys que és directora del grup. S’ha fet gran a l’esbart.I tant! Del primer any deuen quedar uns sis o set dansaires. Ha passat molta gent des de llavors!
Vostè volia ser ballarina i va acabar estudiant turisme. I això?Ui, fa molts anys. En acabar COU volia fer dansa i la meva mare em va dir que estava boja... No vaig passar les proves de l’Institut del Teatre, a més era l’època de Fama i allò estava a rebentar. I havia d’estar un any preparant-me i ho vaig deixar... per fer turisme!