Un refrany castellà
La branca castellana de la meva família ha transmès la dita A Dios rogando y con el mazo dando de generació en generació des de qui-sap-lo. El meu avi solia sentenciar sovint l’enigmàtica (per la referència erudita al polímata persa de l’edat d’or de l’islam) “Más mató la cena, que curó Avicena”. Però avui no parlem d’excessos gastronòmics vespertins, tan perjudicials per a la salut, sinó de judo.
Si mai us fan massa reverències, comenceu a córrer
El refrany entranyable em va venir a la memòria ahir a dos quarts de dotze del migdia al pavelló del Prat Gran d’Escaldes-Engordany, moment en què vaig ser testimoni per primera vegada a la vida d’un combat en l’art marcial japonesa. “La cosa va més o menys així: abans que el cronòmetre comenci a córrer, has d’acotar el cap i inclinar-te unes quantes vegades davant de l’adversari. Un cop has completat fil per randa el ritual, ja pots aferrar-lo ben fort pel quimono, sorprendre’l amb un moviment inesperat i deixar-lo estès a terra”, vaig dir-me a mi mateix a fi de comprendre la cerimònia que s’esdevenia sobre el tatami. A Dios rogando y con el mazo dando.
Una tesi
Fent una mica de recerca, vaig descobrir que totes les arts marcials orientals tenen una litúrgia pròpia. També vaig arribar a la conclusió provisòria –caldria analitzar bé si la tesi és espúria– que hi ha una relació directament proporcional entre la complexitat de la cerimònia i el grau de violència permès en cada disciplina. Els combats de boxa tailandesa comencen sempre amb un ritual molt elaborat, incloent-hi una dansa amb música i moviments profusos en honor al mestre, la família i els avantpassats. Tot seguit, els lluitadors tenen el permís per obrir el cap de l’adversari d’un cop de colze o de trencar-li el costellam d’una puntada de peu. En acabat, el guanyador sol prostrar-se als peus del pobre vençut tal com faria un esclau humiliat davant l’emperador.
Ja ho sabeu, doncs. La moralina de la història és clara i no enganya: si mai un desconegut us fa massa reverències –fins al punt que la incomoditat fa que se us escapi un riure nerviós–, comenceu a córrer. Us hi jugueu no sortir-ne escaldats.