ATLETSME
Doblet als 5.000 metres
Carabaña es penja l’or, Carles Gómez el bronze i triomf de Pol Moya al 1.500
Nahuel Carabaña, al centre, amb un eufòric Carles Gómez, a la dreta, ahir al podi de la prova de 5.000 metres.
L’atletisme andorrà continua en estat de gràcia als Jocs dels Petits Estats. En una nova jornada vibrant a l’Estadi Comunal Joan Samarra, la delegació tricolor va sumar tres medalles més: dues d’or –gràcies a les actuacions de Nahuel Carabaña als 5.000 metres i Pol Moya als 1.500 metres– i un bronze espectacular de Carles Gómez, també als 5.000. Amb aquests resultats, l’atletisme ja recull vuit medalles, cinc d’or.
“Ha sortit perfecte, la cursa que tenia planejada i pensada al cap”
La prova dels 5.000 metres va portar una alegria doble. Amb una estratègia mil·limetrada i un canvi de ritme demolidor, Nahuel Carabaña va conquerir la medalla d’or amb un final esplèndid. L’atleta andorrà es va col·locar entre els tres primers al pas del darrer quilòmetre i, als últims 500 metres, va desencadenar una acceleració letal i imbatible per creuar la meta en 14’42”41. Després de la cursa, Carabaña no podia contenir la satisfacció: “Ha sortit perfecte, tal com ho tenia al cap i com ho tenia planejat: volia buscar sensacions i cada cop que passaven les voltes em trobava millor i ja m’he adonat que ho podia aconseguir.” En aquest sentit, va afegir que “m’he impressionat fins i tot jo”, remarcant el seu canvi de ritme decisiu. “Dic: sí que tinc força! [riu], però sobretot ha estat per la gent.” Però Carabaña no va poder amagar la satisfacció pel bronze de Carles Gómez: “Me n’alegro molt perquè s’ho mereixia, perquè hi ha molt treball al darrere i perquè les competicions estaven sent massa injustes amb ell. És una medalla molt més que merescuda.” Gómez, amb una cursa sòlida i valenta, va signar el bronze amb un registre de 14’46”48 i va reconèixer que la medalla “té un gust d’or o de qualsevol metall superior, si és que existeix,” va confessar encara amb l’alè accelerat. “Em feia la sensació que era impossible no aconseguir medalla amb aquest suport del públic i la recta final ha estat brutal. En aquell moment he tingut clar que avui era el dia”, va rematar.
Pol Moya, or als 5.000, celebra el triomf.
“El bronze té gust d’or o d’un metall superior, si és que existeix”
Abans, als 1.500 metres, Pol Moya havia tornat a fer esclatar el Comunal. Ja havia brillat, però ho va tornar a fer i va sumar el seu segon or dels Jocs, amb una cursa dominada des de la intel·ligència tàctica fins a l’autoritat física. Va llançar l’atac definitiu als darrers 500 metres i va creuar sol, ovacionat, en 3’47”23. Després, el somriure era inconfusible: “Sí, la veritat és que estic molt content de poder marxar amb dos ors. Són els meus quarts Jocs, de moment portem dos ors i sortir amb dos més, em fa estar molt orgullós.” A la pregunta sobre quin dia va patir més, no dubtava: “Mentalment avui [per ahir] perquè anàvem de favorits. Havia d’agafar les responsabilitats des del principi per triomfar, però és veritat que físicament l’altre dia va ser molt just i he pogut gaudir pràcticament tota l’última volta sol i d’aquesta victòria, cosa que al 1.500 no és habitual.”
“Estic molt content. Són els meus quarts jocs i sumem dos ors”
En canvi, la jornada va mostrar el vessant més amarg als 1.500 femení, amb Aina Cinca sent quarta però lluny del bronze, i en els 400 lliures amb Pau Blasi, que va ser cinquè. A més, als 400 femenins, Fiorella Chiappe va fregar el bronze, mentre que Aroa Carballo en els 200 i els 400, Guillem Arderiu als 200, Miquel Vílchez en perxa i Noa Godot en alçada, van quedar fora de les medalles.