Desig de ser Lichtensteinès
Dos membres de la delegació de Luxemburg, ahir davant de l’hotel Màgic.
Soc un patriota d’esperit voluble. M’agrada creure que soc un home de lleialtats insubornables i de conviccions nacionals sòlides, però ahir al migdia vaig comprovar de nou que no és cert.
Sé que el meu deure com a redactor d’aquesta casa –i com a resident al Principat des de ja fa una colla d’anys– és donar suport als esportistes andorrans en aquests Jocs dels Petits Estats d’Europa. No tinc cap dubte que els tricolors baixaran a l’arena
per honorar el país. Que s’hi deixaran la pell, si és el que cal per pujar al podi. Voldria correspondre a aquest sacrifici –un esforç abnegat de què jo no seré mai
capaç– amb un entusiasme patriòtic incondicional. Però, per més que m’hi esforço, no puc. Un altre equip nacional em té el cor robat.
Un altre equip nacional em té el cor robat
Tot va començar, com ja he apuntat a l’inici de l’article, ahir al migdia al centre d’Andorra la Vella. Tornava de la redacció del Diari, situada al barri de Prada Ramon, i, just quan estava a punt d’arribar a casa, vaig ser testimoni d’un espectacle encoratjador: esportistes de la delegació de Liechtenstein omplien de banderes del Principat alpí i de l’equip nacional tots els balcons d’una de les plantes de l’hotel Màgic, on s’allotjaran tota la setmana.
Amb quina alegria penjaven les insígnies! Vaig aturar-me una estona per observar-los bé, i vaig meravellar-me de les ganes de guanyar i de celebrar la cita olímpica que proclamaven als quatre vents. “Jo també soc dels vostres!”, vaig dir-me per a mi
fent un mig somriure. Tots els que passaven per allà devien pensar el mateix, fins i tot els esportistes d’altres països.
El desig de ser pell roja és un dels contes més fascinants de Kafka. Amb menys de vuitanta paraules el relat recrea el frenesí extàtic d’una fantasia posseïda pel somni d’una llibertat salvatge, en què ni tan sols calen esperons, regnes i cavalls per cavalcar per les praderies a tota velocitat.
Mai no m’han interessat gaire els esports, però ahir vaig sentir el desig de ser liechtensteinès. Endut per la imaginació, vaig veure’m a mi mateix en un combat agònic contra els rivals i la pròpia extenuació per ofrenar medalles d’or al vell país alpí.