KARATE

Silvio Moreira ‘kata’ una nova medalla d’or

El karateka andorrà va vèncer en tots els combats, fent un ple de victòries

Silvio Moreira celebrant la medalla d’or amb el seu entrenador.
Jorge Enriquez
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Silvio Moreira va completar una jornada perfecta durant el segon dia dels Jocs dels Petits Estats, sumant la segona medalla d’or per al karate andorrà. L’amfitrió va mostrar una gran solidesa i superioritat al llarg dels cinc duels que va disputar al matí, imposant-se amb autoritat al Round Robin, i liderant el seu grup amb un ple de victòries i consolidant-se com un dels principals candidats al triomf final.

Ha sigut un dia rodó que no podia haver acabat millor
Silvio Moreira, Karateka

Moreira es va mostrar superior en tots els enfrontaments de la fase prèvia, imposant el seu estil i una execució molt acurada. Tot i això, va haver de donar el millor de si mateix a les semifinals, on es va topar amb l’islandès Thordur Joekull Henrysson, a qui va vèncer per només dues dècimes de diferència, empès per una grada totalment entregada. “Tenia el suport dels pares, la parella, l’equip, tot déu animant-me, i això ha estat un plus que m’ha fet arribar a la final”, va declarar. Ja a la final, va tornar a exhibir una gran maduresa, amb sang freda, i va controlar les emocions per tornar a aplicar amb precisió les tècniques de bloqueig, d’atac, els desplaçaments i les postures (elements claus en la puntuació de kata), per superar novament el luxemburguès Lucas Chaffort per dues dècimes (38 a 37,8).

Va ser, segons el mateix Moreira, “el moment més dur”, de la jornada. “Ja l’havia guanyat abans per només una dècima, però és un crack, ha sigut un enfrontament molt top per a aquests Jocs”, va reconèixer sobre el seu rival. Eufòric pel resultat, el karateka andorrà va celebrar “un dia rodó, no podia acabar millor”. Tot i això, va explicar que la seva preparació havia estat condicionada per una infecció al braç. “He hagut de passar per molts metges per fer-me cures”, va afirmar, i va admetre que “hauria sortit igual, però no sabia en quines condicions”. Per això, va voler agrair la feina del personal mèdic i de tot l’equip: “Això no és meu, és de tots. Treballant conjuntament anem tots en la mateixa direcció i això dona els seus fruits.”

tracking