El dorsal a l’ombra

Si ahir us parlava sobre la importància, o fins i tot el deure social, de donar valor a l’esportista més enllà de les fites assolides, avui m’agradaria dedicar aquest article a una figura determinant en la vida de qualsevol atleta: l’entrenador.

Al llarg de la meva trajectòria esportiva he treballat amb diversos tècnics i de tots n’he après alguna cosa. Alguns em van ensenyar què fer; d’altres, també què no fer. Tots ells em van ajudar a créixer com a gimnasta, però només uns quants van tenir un impacte real en l’àmbit personal. I precisament aquest segon aspecte és el que, anys més tard, em va motivar a esdevenir entrenadora. Volia tenir la capacitat de transmetre valors més enllà de la tècnica i d’acompanyar altres esportistes en el seu recorregut, tal com alguns havien fet amb mi.

L'entrenador és clau en la vida de qualsevol atleta

El cèlebre tècnic nord-americà de bàsquet John Wooden deia que “un bon entrenador pot canviar un partit, però un gran entrenador pot canviar una vida”.

Perquè un bon entrenador no és només algú que planifica, corregeix i exigeix. És també qui coneix millor el seu esportista dins la pista i, sovint, també fora d’ella.

És aquell que és capaç de detectar el talent i el fa evolucionar respectant els ritmes físics, tècnics i emocionals. És aquell que sacrifica temps personal, acompanya en les derrotes amb comprensió i empatia, i qui viu amb emoció continguda els èxits.

En aquests Jocs, els esportistes són la cara visible del treball que fa mesos, i fins i tot anys, que duen a terme un equip de persones, encapçalat per un entrenador.

Permeteu-me acabar agraint aquella trucada que una entrenadora va fer als meus pares. Una trucada que, sense saber-ho, em va canviar la vida.