Creat:

Actualitzat:

Aquests últims dies, a mesura que ens apropàvem a l’inici dels XX Jocs dels Petits Estats d’Europa, els diferents mitjans de comunicació ens han fet arribar molta informació relativa a aquest esdeveniment. Història, estadístiques, anècdotes, rànquings i entrevistes als diferents protagonistes, entre altres continguts que han permès generar expectació.

Ja sigui a entrenadors, a esportistes o a càrrecs institucionals, una de les preguntes més recurrents ha estat: “Quantes medalles compteu guanyar?” I, de forma gairebé unànime, l’objectiu sembla clar: superar els 29 metalls aconseguits el 2005, quan Andorra també va exercir de país amfitrió.

El medaller és un indicador de l'èxit, però incomplet

Tanmateix, val la pena que ens aturem un moment i ens preguntem: realment podem equiparar les dues cites? Fa vint anys hi va haver 10 disciplines, mentre que enguany són 19. El nombre total de proves i medalles en joc s’ha incrementat de manera significativa i la delegació andorrana compta amb més de 20 esportistes més que llavors. És evident, doncs, que hi ha més opcions de sumar medalles, però també cal entendre que el context és radicalment diferent.

Potser, doncs, la pregunta que ens hauríem de fer no és “quantes medalles guanyarem?”, sinó com volem mesurar l’èxit del nostre esport. El medaller és un indicador objectiu, sí, però incomplet. Sovint no reflecteix el nivell competitiu, l’esforç individual, les històries de superació ni el progrés col·lectiu que hi ha darrere de cada participació. Estic convençuda que tots i cadascun dels nostres representants es mereixen una medalla, encara que invisible, com a reconeixement al seu esforç, resiliència, perseverança i dedicació. I en aquesta competició silenciosa, segur que encapçalem el medaller.

tracking