Una obertura per recordar

La 20a edició dels Jocs dels Petits Estats ja són una realitat. El Copríncep episcopal, Joan Enric Vives, va declarar-los inaugurats oficialment com a un dels punts àlgids d’una espectacular cerimònia d’obetura celebrada a l’Estadi Nacional. L’altre plat fort de la nit va ser l’encesa del peveter per part de Mònica Doria i Joan Verdú, fent esclatar els més de 4.000 presents a la instal·lació de la Baixada del Molí, i cedint el testimoni, mai millor dit, als més de 1.000 esportistes que seran els protagonistes fins dissabte a la tarda. Però per entendre el present, s’ha de conèixer el passat, i per això abans de que entressin en escena dos dels esportistes més importants de l’actualitat, també s’ha de saber d’on es ve, com van ensenyar Emili Pérez, Hocine Haciane, Albert Llovera i Montse Garcia, els últims rellevistes amb la torxa olímpica.

La cerimònia va parlar del present, però també del passat i de les tradicions culturals i dels valors del país. Tot plegat sota el fil conductor de la Meritxell, una nena que buscava la torxa olímpica que el Valiret li havia pres. Tot això amb espectaculars imatges per promocionar el país de portes cap enfora, i amb representacions de les tradicions, ja no tan sols del Principat, sinó del Pirineu, o la majestuosa interpretació de l’himne nacional. Tradicions i fets que expliquen el que és el país, com les falles, les dones d’aigua o el buner d’Ordino, van prendre el protagonisme, igual que ho van fer els cinc esbarts del país, tot i que adaptats a la modernitat, interpretant esquiadors, skaters, esportistes o turistes que  representen el que és l’Andorra actual. No van faltar, tampoc, els discursos institucionals, on va haver-hi l’anècdota de la nit, quan el cap de Govern, Xavier Espot, va demanar als atletes que “marqueu molts gols” quan no hi ha cap disciplina amb gols, o els juraments per part dels representants dels atletes, els àrbitres i els entrenadors.

Però més enllà d’aquest lapsus, el protagonisme de veritat va ser per als que ho havien de ser, els atletes, que són la raó de ser d’aquest esdeveniment, i que van anar desfilant per l’Estadi Nacional. Un estadi que, com no podia ser d’una altra manera, va esclatar amb l’aparició de Nahuel Carabaña i Lia Povedano encapçalant la delegació nacional amb més de 200 persones entre esportistes i tècnics. Una representació local que va posar el toc de color i de celebració durant la desfilada i també al final, quan Mar Capdevila, Júlia Saura i Patxi Leiva van interpretar Seguirem lluitant, la cançó oficial dels Jocs, el millor final de festa possible, amb totes les delegacions ballant.