Una eina a favor del ‘sí’ a la UE

L’Acord d’associació, que encara no deixa de ser una proposta que ha de ser refrendada pels andorrans, és el centre de tots els debats. La força del no s’ha fet palesa, a vegades amb arguments sense consistència. Els del sí, conscients que la batalla és dialectica, s’han blindat amb un argumentari que unifiqui el discurs de tots els membres del Pacte d’Estat, que alhora eviti contradiccions i que faciliti verbalitzar de manera clara i convincent que el futur passa per una relació més estreta amb la Unió Europea.

L’acord es presenta com una oportunitat estratègica per reforçar la sobirania, garantir estabilitat fiscal, controlar la immigració i consolidar la seguretat.  No es tracta d’un text tècnic inaccessible ni d’un pamflet polític, sinó d’una guia detallada i estructurada que defensa, punt per punt, per què l’Acord d’associació no només és positiu per al país, sinó necessari per garantir la seva estabilitat, sobirania i viabilitat futura.

L’argumentari busca aterrar el debat i oferir respostes a les grans inquietuds que han emergit en el debat públic: què passarà amb la sobirania? Es perdrà el control sobre la immigració? Canviarà el model fiscal? La seguretat es veurà compromesa? Lluny de defugir aquests interrogants, el document els aborda directament, sovint amb dades i frases clares.

L’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea és avui una proposta sobre la taula que divideix, genera debat i obliga a mirar endavant. En un moment clau per al futur del país, el bloc del sí defensa que l’entesa amb Europa no és una cessió, sinó un pas endavant per blindar drets, influència i instruments que assegurin la viabilitat d’un Estat petit en un món cada vegada més interconnectat.

Aquestes són algunes de les idees recollides a l’Argumentari per temàtiques, elaborat pels membres del Pacte d’Estat. Un document que busca dotar el debat públic de dades, context i elements de valoració, i que conté afirmacions clares: “És evident que l’Acord consolida l’statu quo, donant continuïtat als acords vigents, però també situant Andorra com un actor més integrat en el seu entorn i més competitiu”.

Un dels punts més sensibles és la sobirania. Els defensors de l’acord asseguren que no es tracta de perdre capacitat de decisió, sinó de guanyar-ne. “L’Acord reforça la seguretat jurídica d’Andorra i enforteix la seva sobirania institucional”, s’hi especifica, i es remarca que el país “manté la plena competència legislativa en àmbits essencials com la política exterior, la fiscalitat, les polítiques de salut pública, l’educació, la cultura i la política agrària”.

En matèria fiscal, el document deixa clar que “la fiscalitat i les polítiques pressupostàries seguiran sent competència exclusiva d’Andorra”. Aquesta autonomia permetria mantenir un sistema fiscal propi i atractiu, sense renunciar a l’harmonització necessària per operar en igualtat dins el mercat únic europeu.

També la immigració té una regulació específica, negociada i validada per Brussel·les. El sistema de quotes per a ciutadans europeus es mantindrà, i l’Estat “podrà decidir, unilateralment, aturar o seguir atorgant autoritzacions, segons les seves necessitats”. L’Acord estableix límits mínims conservadors i permet el reagrupament familiar amb criteris estrictes. A més, es mantindran els procediments de policia administrativa per a expulsions o denegacions d’entrada.

Pel que fa a la seguretat, el text introdueix eines de cooperació amb la UE que permetran reforçar els mecanismes actuals. “Amb l’Acord sobre gestió de fronteres, Andorra rebrà alertes sobre persones de països tercers que han fet sobreestades a l’espai Schengen o que es considerin un risc per la seguretat”, fet que avui dia no es pot fer. També s’insisteix que Andorra no formarà part de l’espai Schengen, i per tant es mantindran els controls fronterers actuals.

Davant els dubtes generats per l’impacte demogràfic, el document respon: “Aquest estudi no preveu un augment del 35% de la població total, sinó un increment en la quota de permisos”, i recorda que cada any també hi ha un flux de persones que abandona el país, fet que sovint no es té en compte en les projeccions alarmistes.

Els impulsors del sí reconeixen que l’acord exigirà un esforç de transposició normativa, però el presenten com una oportunitat. “Tots els països europeus, inclosos els més petits, han pogut incorporar el cabal europeu sense grans dificultats”, assenyalen, afegint que el procés estarà acompanyat per una llei específica i reforços a l’administració.

L’argumentari conclou amb una visió clara: “Pensar que un país pot sobreviure sol en un món interconnectat i cada cop més globalitzat com l’actual podria ser un important error polític”. Per això, insisteix que l’acord amb Europa no és només una fórmula jurídica, sinó una aposta estratègica per un futur més estable, obert i segur.

En paral·lel, s’assenyala que l’Acord permetrà a Andorra consolidar-se com un actor rellevant dins l’espai pirinenc i europeu, accedint a programes, recursos i mecanismes de cooperació que avui no té. La participació en iniciatives com Erasmus+, Horitzó Europa o el Fons Social Europeu esdevé una porta d’entrada a noves oportunitats per a estudiants, empreses i entitats del país. Per als defensors del sí, es tracta d’un salt qualitatiu que, preservant allò essencial, obre una nova etapa per al país. Els favorables a l’acord tenen l’eina, ara caldrà utilitzar-la.

També hi ha una advertència si el resultat del referèndum fos negatiu: “Podria situar Andorra en una situació més allunyada de la UE”, alerten, afegint que es podrien reobrir acords existents, perdre facilitats actuals o afeblir la capacitat de resposta davant futures crisis. Els seus impulsors ho tenen clar: en un context global d’incertesa, “pensar que un país pot sobreviure sol podria ser un important error polític”. I per això, argumenten que ara és el moment de dir sí.