La justícia europea avala la immunitat de Junqueras com a europarlamentari

La justícia europea va resoldre ahir que Oriol Junqueras hauria d’haver gaudit d’immunitat com a eurodiputat, i va obrir un escenari incert al Suprem espanyol, que ja estudia quins passos fer ara que el líder d’ERC està condemnat. Al mateix temps, la sentència aplana el camí de Carles Puigdemont i Toni Comín a l’Eurocambra. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) reconeix que l’exvicepresident de la Generalitat, que va obtenir un escó al Parlament europeu el 26 de maig passat però no el va ocupar, hauria d’haver estat reconegut com a eurodiputat des de la proclamació dels resultats (13 de juny) i, per tant, gaudir d’immunitat. I dona un toc d’atenció al Suprem, que li va plantejar el dubte, en considerar que hauria d’haver-lo posat en llibertat per accedir a l’Eurocambra i que, en cas de voler mantenir la presó (aleshores preventiva, ara ferma), hauria d’haver demanat un suplicatori (un permís) al Parlament europeu “al més aviat possible”. El TJUE aclareix que els eurodiputats ho són des del moment que es proclamen els resultats, encara que estiguin en presó provisional per delictes greus o no s’hagin complert els tràmits exigits per la legislació nacional per assumir l’escó. Poc després de conèixer-se la sentència del TJUE, la sala del Suprem que va jutjar Junqueras va emetre un comunicat anunciant que “estudiarà en profunditat el contingut” de la resolució i demana a les acusacions i a la defensa de l’exvicepresident que es pronunciïn sobre aquest tema. El TJUE no diu res sobre la condemna que pesa sobre Junqueras (13 anys de presó i inhabilitació per sedició i malversació), perquè la sentència se circumscriu a un permís de sortida i no a la causa principal. L’ex-vicepresident català ja ha demanat al Suprem la nul·litat de la sentència del “procés” i la seva posada en llibertat, segons va apuntar l’advocat. Però per a la fiscalia els efectes de la decisió del TJUE són nuls. El ministeri públic va informar ràpidament el Suprem que considera que la situació de Junqueras no canvia perquè està condemnat en ferm i, per tant, sobre ell no pesa cap mesura cautelar que aixecar. És a dir, que la sentència no implica la seva excarceració. Encara que la sentència se circumscriu oficialment al cas de Junqueras, els seus arguments poden tenir la mateixa incidència per a Carles Puigdemont i Toni Comín, que es troben a Bèlgica i que també van ser escollits, però que no van accedir a l’escó per no viatjar a Espanya a complir amb els tràmits formals.

Negociacions aturades

La sentència arriba en un moment polític delicat. En plenes negociacions entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez, el partit de Junqueras va afirmar ahir que no es tornarà a reunir amb els socialistes fins saber què diu l’advocacia de l’Estat sobre la sentència. La resolució europea coincideix amb la pena d’inhabilitació d’un any i mig al president de la Generalitat, Quim Torra, per desobeir la junta electoral central i no retirar els llaços grocs d’edificis públics en període electoral. Torra va assegurar que “només” el Parlament el pot inhabilitar i va anunciar que demanarà als grups que li van donar suport i aquells que s’hi vulguin afegir que “així ho expressin en una votació” a la cambra. “A mi no m’inhabilitarà un tribunal amb motivacions polítiques”, va afirmar.