La deserció d'un diputat deixa Boris Johnson sense majoria als Comuns

El primer ministre britànic, el conservador Boris Johnson, va perdre ahir la majoria parlamentària a la Cambra dels Comuns en passar-se un diputat tory al Partit Liberal Demòcrata. Philip Lee, diputat des del 2010, va anunciar en un comunicat el canvi de formació en estar en desacord amb la posició del govern, que està “buscant de forma agressiva un Brexit nociu”, va afirmar. Johnson comptava fins ara amb una majoria escassa d’un sol diputat, sumant els seus socis del Partit Democràtic Unionista d’Irlanda del Nord (DUP).

L’anunci de Lee es produïa en reobrir el Parlament les seves portes després del recés estiuenc, abans que els diputats miressin de prendre el control de l’agenda per impulsar una llei que bloquegi la possibilitat d’un Brexit sense acord. Diputats conservadors rebels i de l’oposició van sol·licitar al president de la Cambra dels Comuns, John Bercow, que acceptés la celebració d’un debat extraordinari ahir a la nit mateix i donés llum verd a una votació al final de la sessió, un mecanisme inusual quan no es tracta d’una iniciativa del govern.

Bercow va admetre la proposta, com s’esperava, i la moció encara s’estava debatent al tancament d’aquesta edició. Amb aquesta iniciativa, els diputats tindrien via lliure per començar a tramitar la legislació contra un Brexit dur. D’aquesta manera, avui mateix es podria començar a avaluar als Comuns, per un procediment d’urgència, una llei que forçaria el govern a demanar una pròrroga del Brexit a Brussel·les (previst per al 31 d’octubre) si no ha aconseguit formalitzar un nou acord el 19 d’octubre.

L’executiu ha amenaçat d’expulsar del grup parlamentari els tories que es rebel·lin contra la disciplina de partit, si bé es preveu que prop de 14 conservadors votin amb l’oposició. L’exministre d’Economia Philip Hammond, un dels impulsors de la rebel·lió contra Johnson, va confirmar que votaria contra el govern.

Fonts de Downing Street, despatx oficial de Johnson, van filtrar a la premsa que el primer ministre està disposat a intentar convocar unes eleccions anticipades el 14 d’octubre si els diputats veten la possibilitat d’un Brexit dur. Per celebrar uns comicis, no obstant això, és necessària l’aprovació de dos terços de la Cambra dels Comuns, per la qual cosa requereix el beneplàcit de bona part de l’oposició.

Pendents de la justícia

Daltra banda, el Tribunal de Sessions d’Edimburg va anunciar que avui dictaminarà si considera legal o no la controvertida decisió de Johnson de suspendre temporalment el Parlament fins a pocs dies abans del Brexit. Després d’una sessió que es va allargar sis hores, el jutge Lord Raymond Doherty va indicar que sospesarà els arguments exposats per les dues parts i decidirà si la mesura compleix la llei o bé, com apunten els demandants, es tracta d’un acte “anticonstitucional” que supera les potestats del cap de l’executiu.

Entre els més de 70 signants de la demanda hi ha la diputada del Partit Nacionalista Escocès Joanna Cherry, la líder dels Liberals Demòcrates, Jo Swinson, i diversos parlamentaris laboristes i independents. L’advocat que representa els demandants, Aidan O’Neill, va definir el cas com un “abús de poder de l’Estat” i va afirmar que la suspensió persegueix permetre una sortida de la UE no negociada i no la presentació del programa de govern.