Sánchez porta al Congrés el seu gir econòmic sense els vots assegurats

El govern reptarà el Congrés a donar suport a vuit reials decrets llei que suposen part del gir econòmic que vol donar a la seva legislatura, amb mesures com la pujada del salari mínim (SMI) a 900 euros, l'increment dels sous dels funcionaris i de les pensions o canvis en el lloguer. A l’hemicicle pujaran, a partir de demà, un total de sis ministres: Nadia Calviño, María Jesús Montero, Reyes Maroto i Magdalena Valerio, José Luis Ábalos i José Guirao. Aquests defensaran els vuit reials decrets llei relatius a habitatge i lloguer, mesures macroprudencials, tributs i cadastre, transport ferroviari i viatges, salaris en el sector públic, mineria, cinema i pensions i mesures laborals.

L’executiu presenta per a convalidació unes normes molt ajustades en el seu termini de debat parlamentari i confia que tinguin suport malgrat que algunes d’aquestes puguin tramitar-se com un projecte de llei per ser modificades a través d’esmenes. No obstant això, el reial decret llei sobre mesures urgents en matèria d'habitatge que defensarà el ministre de Foment es presenta sense garantia que pugui tirar endavant, ja que el PP , Units Podem i ERC han avisat que votaran en contra de la seva convalidació i el PDeCAT demanarà, previsiblement, que es tramiti com a projecte de llei. La diputada d’En Comú Podem Lucía Martín pujarà a la tribuna per criticar l’incompliment del Govern del pacte pressupostari signat amb Podemos i que exigeix una regulació dels límits dels preus dels lloguers, un termini de preavís de 6 mesos en el contracte o la definició d’habitatge buit. “Aquest reial decret ignora el 90% dels pactes”, va assenyalar Martín en declaracions a mitjans espanyols, al mateix temps que Ábalos va reiterar la setmana passada que durant la tramitació del projecte de pressupostos del 2019 “està oberta” la negociació per incloure noves mesures.

El reial decret amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes d’arrendament d’habitatge de 3 a 5 anys (o 7 anys si l’arrendador és persona jurídica) i fixa en dues mensualitats de renda la quantia màxima de les garanties addicionals a la fiança que poden exigir-se a l’arrendatari, entre altres punts. Al costat de les reclamacions d'Units Podem estan les d’ERC, que incideix que el decret “no és valent” perquè no afronta la urgència social en temes d’habitatge. Joan Margall diputat d'ERC va indicar que “aquest no serà un punt d'inflexió, un avís que aquesta formació no accepta que el Govern demani un vot amb un reial decret llei ja aprovat” al mateix temps que Carles Campuzano, portaveu del PDeCAT, es queixarà de la falta d”incentius fiscals al lloguer. En un altre sentit, el PP demanarà la derogació de la norma perquè és “es tracta d’un increment dels preus”, ja que no incentiva l’oferta, sinó que la descoratja. “A més ataca el conflicte de la propietat privada”, va afirmar el diputat popular del ram Guillermo Mariscal.