Obert el judici oral contra Junqueras i altres 17 líders independentistes

El Tribunal Suprem va confirmar ahir el tancament de la investigació de l’1-O dictat pel jutge Pablo Llarena i va obrir judici oral contra els 18 processats per la causa del procés, entre ells l’exvicepresident Oriol Junqueras, nou exconsellers i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.

En dues actuacions, la sala penal de l’alt tribunal rebutja per unanimitat les més de 300 al·legacions i peticions de prova plantejades per les defenses contra el tancament de la instrucció que va acordar al juliol Llarena, que els va processar pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència per la seva participació en el procés sobiranista de Catalunya. I deixa aquestes al·legacions per a la vista oral amb la finalitat d’evitar “dilacions indegudes”. S’obre així la fase de judici oral, per la qual cosa la sala emplaça a la Fiscalia, a l’Advocacia de l’Estat i a Vox perquè en cinc dies formulin els escrits d’acusació.

A més de Junqueras i Forcadell, la sala envia a judici als exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borrás, Carles Mundó i Santi Vila; i als dirigents sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Al costat d’ells s’asseuran en la banqueta els exmembres de la mesa del Parlament Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Joan Nuet, a més de l’exportaveu de la CUP al Parlament Mireia Boya. Es confirma també el sobreseïment lliure de la causa per a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i per a l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras.

Respecte a la desestimació de les més de 300 diligències de prova sol·licitades per les defenses, la sala del Tribunal Suprem assenyala que “la seva admissió conduiria, sens dubte, a un inadmissible menyscapte del dret dels inculpats a un procés sense dilacions indegudes”. Així, “la reobertura del sumari frustraria tota expectativa d’enjudiciament en un termini raonable. I el que és més important, aquest perniciós efecte no tindria justificació”, argumenta.

Per als jutges, la decisió d’obrir judici “no exigeix una presa de contacte amb les diligències practicades durant la fase d’investigació” i “no requereix una anàlisi del pes dels indicis sobre els quals s’ha construït l’ordre de processament”.

Els magistrats rebutgen, com així pretenien les defenses, pronunciar-se sobre “la suficiència o insuficiència de la violència exercida per concloure l’existència d’un delicte de rebel·lió”, una obstinació “tan legítima” com “inassumible en el plànol tècnic”, perquè això ha de decidir-se en el judici oral. Així, recorda que “el debat actual no és sobre la culpabilitat dels investigats, sinó sobre la rellevància dels fets que han motivat el processament”.