Llarena envia a la presó Turull, Romeva, Rull, Bassa i Forcadell

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va enviar ahir a la presó sense fiança el candidat a la presidència de la Generalitat Jordi Turull, Carme Forcadell i tres exconsellers en una jornada en la qual va processar 25 polítics independentistes, 13 per rebel·lió, entre els quals Marta Rovira, que es va exiliar a Suïssa. Llarena va activar, a més, les ordres europees de detenció contra l’expresident Carles Puigdemont i els quatre ex-consellers a l’estranger, i va demanar la detenció internacional de Rovira, secretària general d’ERC. El magistrat va sentar les bases de la seva acusació contra la cúpula del procés independentista a partir de dos conceptes clau: va haver-hi violència encoratjada des de les institucions en el camí cap a la independència i aquest pla no va ser desactivat per l’article 155 de la Constitució, sinó que roman “latent”en espera de reactivar-lo quan sigui possible.

Així ho va plasmar en la seva ordre de processament, i aquests principis fonamenten la seva ordre d’empresonament dictada contra Turull, Forcadell i els exconsellers Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa, ja que justifica aquesta mesura en el risc que tornin a delinquir i en el que s’escapin, agreujat per la fugida de Marta Rovira. El processament dels polítics per rebel·lió i les ordres de presó són un primer pas per a la seva suspensió com a diputats, mesura que el jutge prendrà pròximament si es rebutgen els recursos. Els processats tenen tres dies per recórrer davant el jutge i cinc en apel·lació davant el Tribunal Suprem.

El jutge atribueix aquest delicte, penat amb fins a 25 anys de presó, a nou integrants del govern que van promoure l’1-O i la declaració d’independència: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín i Dolors Bassa. També a Marta Rovira, a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, a l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez i al president d’Òmnium, Jordi Cuixart.

El magistrat els considera el nucli dur del procés i els atribueix diferents responsabilitats en una estratègia “criminal” en la qual sabien que les seves accions podien desfermar “el fanatisme violent de molts dels seus seguidors”. De fet, recorda que els mossos van advertir Puigdemont, Junqueras i Forn que l’1-O hi hauria “una escalada de violència”, i tot i així van mantenir la convocatòria.

“PRESA D’OSTATGES”

Dies abans, el 20 de setembre, es va produir un setge a la Conselleria d’Economia que el jutge compara amb “una presa d’ostatges”. Que hi hagués violència en l’intent d’aconseguir la independència per la via unilateral és un requisit imprescindible per al processament per rebel·lió i el jutge defensa amb contundència que així va ser. El magistrat sospita que aquest pla no ha quedat desactivat per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, sinó que els encausats pretenen reprendre’l quan es desactivi.

L’ordre de processament d’ahir inclou, a més, altres delictes que afecten diversos inculpats, i així el jutge processa cinc exmembres del govern per malversació i desobediència: Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret. També resulten processats per malversació l’expresident Puigdemont, el qui fos vicepresident Oriol Junqueras i els set ex-consellers acusats de rebel·lió.