El jutge decreta presó sota fiança de 150.000 euros per a Forcadell

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ordenar ahir per a l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, presó sota fiança de 150.000 euros. Forcadell, que va passar la nit a la presó d’Alcalà-Meco, té un termini d’una setmana per pagar la fiança.

A quatre dels altres membres querellats de la mesa del Parlament, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Bar­rufet, els va imposar una fiança de 25.000 euros. També tenen una setmana per abonar-la. Pel que fa a Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot, va quedar en llibertat sense mesures cautelars.

La petició de la fiscalia era de presó incondicional per a Forcadell, Corominas, Simó i Guinó, presó eludible amb fiança de 50.000 euros per a Barrufet, i compareixences periòdiques davant el jutjat per a Nuet.

Tots sis van declarar davant el Tribunal Suprem investigats per rebel·lió, sedició i malversació. Forcadell i els membres sobiranistes de la mesa van acatar l’aplicació de l’article 155 a Catalu­nya, i van dir que la declaració d’independència del 27 d’octubre tenia “caràcter simbòlic”.

Fonts presents en la compareixença van informar del contingut de les declaracions prestades davant Llarena, assegurant que els investigats van accedir a respondre a totes les preguntes de la fiscalia, un evident canvi d’estratègia de defensa respecte a la que han mantingut en el passat. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va apuntar aquesta setmana que les mesures cautelars que la fiscalia demanaria contra els investigats pel Suprem dependrien de la seva declaració i, respecte a la presó provisional pels exconsellers del govern, va suggerir que si haguessin acatat la Constitució i el 155 “potser alguna cosa hauria canviat”.

Altres fonts, de l’entorn de Forcadell, van informar que l’expresidenta de la cambra va defensar davant el jutge que el Tribunal Constitucional “no pot actuar de forma prèvia com a filtre o censura, sinó que en tot cas ho fa a posteriori”. Segons aquestes fonts, Forcadell va afegir que “sempre he permès el debat sense perjudicar el resultat ni controlar el contingut, amb la finalitat de preservar el dret a l’activitat parlamentària i el debat lliure”. També va afirmar que “evitar un debat parlamentari hauria estat un incompliment de la legalitat aplicable a la mesa del Parlament, de la legalitat internacional i dels principis de l’Estat democràtic”.

Forcadell va defensar que “ha complert amb les seves funcions com a presidenta defensant la sobirania del Parlament i els drets fonamentals com la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats”. Les fonts van explicar, així mateix, que Forcadell va defensar “el pacifisme de totes les mobilitzacions”.

Renúncia a la via unilateral

Posteriorment, tant Forcadell com almenys tres exmembres de la mesa van manifestar davant el magistrat Llarena que renuncien a la via unilateral d’independència, segons van informar fonts presents a la declaració. Abans de concloure la vista en la qual la fiscalia va demanar les mesures cautelars, Llarena va donar l’oportunitat als investigats per a un últim al·legat. Aleshores, Forcadell i altres excomponents de la mesa van manifestar que renuncien a la unilateralitat amb què es va declarar la independència, adherint-se a la declaració prestada per Ramona Barrufet, que va dir que l’1-O no va tenir validesa.