Rajoy vol un acord entre PP, PSOE i C’s que li doni la presidència

Les converses que van acabar en la conformació de la mesa de la cambra baixa amb un president socialista com Patxi López van ser posades ahir per part de representants del PP com a exemple del diàleg que ha d’obrir-se ara per a la formació d’un nou govern. Una vegada que s’han constituït el Congrés i el Senat, el rei ha de cridar els responsables dels partits amb representació parlamentària per la ronda de consultes prèvia al fet que encarregui a un d’ells que intenti formar govern, un procés que presenta unes dificultats similars a les que es van viure a Catalunya. A partir d’aquí és quan Rajoy, en declaracions a la premsa després de la sessió constitutiva de la cambra baixa, va considerar que havia arribat l’hora que els tres principals partits s’entenguessin. Això hauria de traduir-se, segons ell, en un acord entre PP, PSOE i C’s per conformar un govern presidit per ell, perquè creu que és “el més sensat de cara al futur” i amb l’horitzó de quatre anys, davant dels que han dit que estan demanant una legislatura “provisional”. El pacte que planteja creu que permetria fer per consens les reformes que necessita Espanya i donar un missatge positiu als inversors i els mercats exteriors, així com als agents econòmics i socials a Espanya, amb l’objectiu de consolidar la recuperació econòmica i continuar creant llocs de treball.

Oberta i incertaLa XI legislatura, la més oberta i incerta de la democràcia, va fer ahir els seus primers passos amb la constitució del Congrés, una cambra amb més d’un 60 per cent de diputats novells i dos nous partits que han revolucionat el panorama polític, Podem i Ciutadans. Els populars van renunciar dimarts a presentar el seu propi candidat a canvi d’assegurar-se tres dels nou llocs de la mesa del Congrés, cosa que li permetria sumar una majoria de bloqueig amb els dos vocals del partit d’Albert Rivera. El PSOE es va endur dos seients més, entre els quals el del flamant nou president, Patxi López, i Podem, que es va quedar fora de l’acord, va aconseguir-ne dos més gràcies als 69 vots al ple i els 2 d’EU. D’altra banda, el Senat va començar també ahir oficialment el seu camí en l’onzena legislatura amb la reforma en el punt de mira de tots i amb la polèmica girant entorn de Podem, que va quedar fora de la mesa i que va anunciar que vol tenir dos grups parlamentaris a la cambra.

ARTUR MAS RENUNCIA A L'ACTA DE DIPUTAT DEL PARLAMENT I PERD LA CONDICIÓ D'AFORAT

L’expresident de la Generalitat i líder de CDC, Artur Mas, va renunciar ahir al seu escó al Parlament, després de cedir el testimoni a Carles Puigdemont en la presidència del govern català, després de l’acord in extremis entre Junts pel Sí i la CUP. Amb el lliurament de l’acta, Mas perd la condició d’aforat, tot i que la causa del 9-N seguirà amb tota probabilitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que una altra de les imputades, l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau, segueix sent diputada. En renunciar al seu últim càr­rec públic, Mas podrà optar, si ho desitja, a les prerrogatives d’un expresident de la Generalitat, entre les quals l’assignació mensual del 80% del que cobrava com a president per un període equivalent a la meitat del temps que ha estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura. Segons la llei de l’Estatut dels expresidents, la percepció d’aquesta assignació és incompatible amb l’exercici d’un càrrec públic o privat o amb la participació en consells d’administracions d’empreses públiques i privades. La renúncia de Mas obre la porta a l’ingrés al Parlament de Fabián Mohedano, exdirigent del PSC, que és el següent en la llista de Junts pel Sí per Barcelona als comicis del 27-S.