FUTBOL
Punt amb ànima a Granada
El porter Owono sosté, en el tram més aspre, un Andorra que va poder guanyar
FC Andorra
Partits i punts com l’arrencat a Granada arriben per explicar una història sencera. L’FC Andorra va rescatar unes taules al Nuevo Los Cármenes (1-1) que parla de la silenciosa metamorfosi que travessa l’equip tricolor, més enllà de cordar 10 punts de 12 i abraçar la quarta jornada consecutiva sense clavar-se de genolls. Va governar el partit quan el futbol li ho va permetre, es va sostenir després amb un Owono majestuós i fins i tot va acaronar la victòria en l’últim sospir amb una picadeta d’Olabarrieta que el futbol –o la interpretació arbitral i del VAR– van decidir esborrar. Entre el domini inicial i la resistència final, l’Andorra va dibuixar un exercici de maduresa que explica millor el seu present que qualsevol altra cosa.
Minsu i Imanol celebren el gol de l’FC Andorra ahir a Los Cármenes davant el Granada.
El grup encapçalat per Manso va entrar al partit amb la idea clara: pilota i paciència. Sense discutir el seu ideari, va sotmetre el Granada des de la possessió i va convertir els primers minuts en un exercici de govern, potser inesperat, per tractar-se d’un escenari tan bulliciós i bramaire com el situat al barri del Zaidín. Ja al minut cinc, Luca Zidane ja havia hagut de treure la mà dues vegades per negar el gol a Gael Alonso i Alende i, mentrestant el Granada, incòmode, va trigar a trobar-se però quan ho va fer va saber ser terminal. Va avisar primer Arnáiz, que es va plantar sol davant Owono i el porter tricolor es va fer gegant per enviar la pilota a córner. I d’aquell servei de cantonada va néixer el cop. Arnáiz, en una segona acció, va dibuixar una rosca cap a l’àrea petita que Imanol, en el seu intent de rebutjar-la, va acabar introduint en pròpia porteria (1-0). No deixa de ser curiós, però, quan el futbol acostuma a oferir segones oportunitats i un acte de contrició que el lateral tricolor va aprofitar cinc minuts després per restablir l’equilibri amb un xut sec des de la frontal (1-1).
La represa va canviar el paisatge. El partit es va tornar més obert, més aspre i més pròxim a aquell territori on el Granada acostuma a sentir-se còmode, amb anades i tornades i sorpreses amagades. Va ser aleshores quan va aparèixer Owono per abaixar la persiana i no voler negociar ni una engruna. El porter guineà es va convertir en un mur infranquejable i en el malson dels més de 14.000 seguidors presents a Los Cármenes. Primer negant el gol a Izan –fantàstic migcampista català cedit per la UE Cornellà– amb una mà prodigiosa, després frustrant Jorge Pascual i, finalment, desactivant una falta directa i plena de verí de Pablo Sáenz amb una intervenció esplèndida. Cada aturada era una manera de sostenir el punt, però la versió menys brillant i més pràctica de l’Andorra encara va trobar una escletxa al temps afegit. D’un córner favorable al Granada va néixer una transició fugaç. Olabarrieta va sortir disparat amb el focus posat en el perímetre de Luca i va picar la pilota amb delicadesa per cridar gol. Una suposada falta a Rodelas abans de la definició va aigualir el que semblava, per bentrobat, el premi gros.
Destacats
Superb
Va treure quatre mans espectaculars que van servir per entendre el punt aconseguit.
Imano
Golejador
Per partida doble. En va fer un en pròpia porta i es va refer amb una fuetada inabastable 5 minuts després.
Alende
Sòlid
La bona ratxa de l’FC Andorra també es podria representar per l’estat de forma, fantàstic, del central gallec.