REPORTATGE
Annapurna: tornar a començar
L’alpinista Stefi Troguet reprèn el projecte dels 14 vuitmils sense oxigen assistit després d’un any de pausa emocional i reconstrucció.
Stefi Troguet marxarà la setmana que ve per atacar el quart vuit mil.
Stefi Troguet torna a mirar cap a l’Himàlaia. Ho fa amb un nou capítol del seu projecte d’ascendir els 14 vuitmils sense oxigen assistit, però també amb una mirada diferent, més pausada i més conscient. Després d’un any de parada i de sanació, l’alpinista encampadana reprèn el camí amb una expedició que la portarà a una de les muntanyes més temudes del planeta.
L’objectiu del 2026 és l’Annapurna (8.091 metres), una de les muntanyes més altes del món i de les més perilloses d’escalar. Un cim que des del primer moment havia format part del seu imaginari, perquè quan Troguet va començar aquest projecte ja parlava de tres muntanyes que li generaven la mateixa barreja de respecte, por i fascinació: el Nanga Parbat, el K2 i l’Annapurna. Les dues primeres ja formen part del seu camí; ara arriba el moment de mirar de cara la tercera. “És una muntanya que fa respecte només de pronunciar-la”, admet. Però també és un nom que sempre l’ha fet somiar. L’expedició arrencarà el dia 18, la setmana vinent, amb sortida des de Turquia després d’alguns canvis d’última hora en els vols. Si el calendari es compleix, Troguet espera arribar a Katmandú el dia 19, continuar cap a Pokhara l’endemà i iniciar el trekking d’aproximació fins a la muntanya amb la previsió de trepitjar el camp base cap al dia 22.
“És una muntanya que fa respecte només de pronunciar-la, però també m’ha fet somiar”
Tornar a començar
El retorn a l’Himàlaia arriba després d’un any molt especial. El 2025 va ser un any de pausa, una decisió que l’alpinista i el seu equip van prendre després d’uns anys especialment exigents en l’àmbit emocional. “No he deixat mai d’entrenar, però no estava bé emocionalment”, reconeix amb sinceritat. Durant algunes expedicions anteriors, com la de l’Everest o la del Makalu, admet que hi va anar sense sentir-se al cent per cent. El seu entorn més proper li va fer veure que a vuit mil metres no hi ha marge per a dubtes. Si el cap no hi és el risc es multiplica. Aquella pausa es va convertir en un any de reflexió i també de treball interior, amb l’ajuda del psicòleg Àlex Gordillo, amb qui ha treballat per reconstruir-se i tornar a trobar l’equilibri. Aquest temps, assegura, també li ha servit per innovar en la preparació física. Troguet ha incorporat entrenament amb hipòxia a casa seva i ha acumulat centenars d’hores dormint i entrenant en una cambra que simula altitud. L’objectiu és arribar a la muntanya amb una millor base d’aclimatació i poder recuperar millor entre rotacions. Troguet tampoc amaga que amb els anys ha canviat la manera de mirar la muntanya. L’experiència i la pèrdua d’amics en aquest esport han fet més real el risc, però, al mateix temps, la passió per l’Himàlaia continua intacta. “Això és com una droga”, explica amb un somriure.
Marxa el dia 18, via Turquia, i espera poder trepitjar el camp base el dia 22