Un patiment que dona vida (113-111)

El MoraBanc Andorra torna a somriure, que no és poc. I no n’hi ha per menys veient el partit que va treure a la pròrroga en un duel directe per la salvació contra el Saragossa d’un retornat Joan Plaza al país. Perquè tal com va posar-se la cosa amb el +12 a l’inici del darrer quart, haver perdut ahir tal com va arribar a semblar que acabaria passant en molts moments hauria estat un cop dels durs per al vestidor. I més encara veient que el Burgos va guanyar a casa, i no vèncer ahir hauria deixat el conjunt tricolor en posicions de descens. Però no, per aquelles coses que té l’esport (i potser qui sap també si per alguna visita divina), el MoraBanc va sumar la sisena victòria en un duel d’aquells que deixen empremta i que poden suposar un punt d’inflexió per al vestidor. Perquè veient l’equip cinc avall amb poc més d’un minut i mig per al final, qui més qui menys ja anava desfilant cap a casa capcot, i veient com se li anaven apareixent els fantasmes. Però tot el que durant molts dies li havia fallat a aquest equip, ahir ho va acabar traient al davant, primer salvant de manera miraculosa la derrota forçant la pròrroga i després posant més emoció de la necessària durant el temps extra. I és que igual que el Saragossa va deixar escapar el partit primer, els de Tabak van estar a punt de fer-ho després (si no hi ha patiment pel mig no és el MoraBanc), però la poca sang que Pustovyi ha anat mostrant durant bona part d’aquesta temporada ahir va venir-li de cop per sostenir l’equip quan més falta feia, i una falta forçada a la perfecció per Kuric amb els dos tirs lliures anotats de manera posterior va acabar segellant un triomf tant vital com patit, que manté el MoraBanc amb una victòria de marge sobre el descens que segueix marcant el Burgos. I sense oblidar Sir Jabari Rice, que va caure de peu a l’equip, mostrant una versió excel·lent en el seu debut i enduent-se l’ovació del públic.