Cop d'autoritat d'Emma Aicher

“Estic molt contenta i és bonic veure com la feina feta dona els seus fruits”Emma Aixcher, Guanyadora del supergegant

En aquest escenari de selecció natural, la jove Emma Aicher, de 21 anys, va baixar com si la pista li hagués estat revelada abans de sortir, com si hagués trobat el ritme secret, marcant en verd tots els sectors i imposant-se amb un 1’26”72 que va tenir la solidesa dels dies grans. Dorsal 12, part alta administrada amb serenor, mur negociat amb decisió i un tram final en què no va deixar ni una escletxa per a la rèplica. “Estic molt contenta, també amb la meva baixada; crec que a la part alta ho he gestionat força bé, el mur estava correcte i en general estic molt satisfeta”, va explicar amb naturalitat. Aicher competeix ja en l’escenari de les grans –arribava amb dues medalles olímpiques i quatre victòries en Copa del Món–, amb noms com Brignone o Goggia al costat, i ho fa amb la consciència de qui ha treballat tota la vida per arribar-hi. “És bonic veure que tota la feina dona fruits i que pots estar a dalt i lluitar per bones posicions”, admetia a l’arribada al Tarter i amb el públic que tornava a convertir la jornada en una festa. Li agrada Andorra, li agrada la pista, i no amagava que tornaria amb gust si el calendari ho permet.

“Avui serà un altre dia i, de ben segur, tindrem una nova oportunitat’”Sofia Goggia, Esquiadora

Darrere seu, Alice Robinson va construir el seu segon lloc (1’27”60) amb intel·ligència, conscient que la part alta, més lliscant i plana, no era el seu terreny natural, però trobant al mur central la clau del podi. “No estava segura que aquesta pista fos per a mi, però he sabut aprofitar molt bé el mur del mig i crec que aquí ha estat la diferència”, deia la neozelandesa, que guarda amb Andorra una relació especial des d’aquell primer podi en gegant aconseguit fa set anys. Per a ella, el Tarter té alguna cosa de refugi amable en un circuit exigent. Corinne Suter, guanyadora del descens, va completar el podi amb 1’27”70, mantenint la coherència competitiva que l’ha fet habitual en les jornades decisives, mentre que Ester Ledecká (1’27”86) es va quedar a un pas del calaix amb una baixada sòlida, però sense l’espurna diferencial de la part alta d’Aicher. Les italianes, en canvi, van viure una jornada de matisos. Sofia Goggia, líder de la disciplina, va ser sisena amb 1’28”04, va reconèixer que a la part central havia anat “una mica en reserva” i va assumir que la lluita per la general continuarà oberta fins al final. “Avui serà un altre dia, una nova oportunitat”, repetia. Federica Brignone, per la seva banda, no va trobar la fluïdesa necessària i va acabar 15a (1’28”89).

“M’equivoco de direcció. És una errada que cada cop em puc permetre menys”Jordina Caminal Esquiadora de la FAE

Per a Jordina Caminal, l’Àliga va ser una lliçó accelerada. Dorsal 56, pista ja marcada, oportunitat oberta en veure com moltes rivals quedaven fora i els punts no semblaven una utopia amb una baixada ordenada. Però al primer salt va tensar massa la línia, va anar massa recta i un bony posterior la va desestabilitzar abans del primer sector. “M’equivoco completament de direcció, he volgut tensar massa les coses i no ha sortit; és un error que cada vegada em puc permetre menys”, reflexionava amb autocrítica. La Copa del Món viurà avui la darrera jornada de competició amb el segon supergegant.