REPORTATGE
Quan la història rima

L’FC Andorra va celebrar un triomf cabdal contra el Saragossa.
L’FC Andorra viu una coincidència que convida a mirar enrere amb certa curiositat. Disputades 27 jornades de campionat, la situació és pràcticament idèntica a la del primer curs de l’equip tricolor a la Segona Divisió, la 2022-23. I això passa just en el moment en què l’equip ha trencat la mala dinàmica amb la victòria contra el Saragossa i es troba a la 17a posició, amb 32 punts, tres per sobre del descens que marca el Valladolid. Aquella temporada, la primera a l’elit, a la mateixa jornada 27 l’Andorra també era 17è amb 32 punts, però quatre per sobre del descens, que marcava la Ponferradina. Venia de perdre al Ciutat de València (1-0) i acumulava cinc derrotes consecutives. La sensació no era de control, sinó de vertigen, però el context amagava un detall rellevant: els 32 punts ja els havia sumat a la jornada 22, quan l’equip s’havia situat novè després de guanyar l’Oviedo (3-1). Amb 15 jornades encara al davant –exactament les mateixes que ara– l’equip que dirigia Eder Sarabia va activar una reacció de gran nivell competitiu, amb només dues derrotes més fins al final, set victòries i sis empats, per tancar el curs en una històrica setena plaça amb 52 punts. L’FC Andorra actual presenta matisos diferents. Marca més (31 gols per 26 d’aquell any), però encaixa molt més (39 per 25), un indicador d’una identitat més oberta, menys blindada. Té més intercanvi, menys control, però també arriba a aquest punt amb una victòria recent que pot canviar l’energia del grup.
La dada no garanteix res, evidentment. No és una fórmula màgica, però sí que pot esdevenir un precedent. I en una lliga tan llarga com la Segona Divisió, els precedents poden ser anècdota i possibilitat. El record del setè lloc no pesa, vol inspirar, i el marge existeix amb tantes jornades encara pel davant.