JOCS OLÍMPICS D'HIVERN
Un final trencat
Carla Mijares no completa l’eslàlom olímpic de Cortina, condicionada pel dolor al peu esquerre i una errada decisiva
Carla Mijares, a l’eslàlom femení dels Jocs Olímpics de Cortina.
Carla Mijares no va poder completar l’eslàlom olímpic de Milà i Cortina i va posar el punt final a la participació andorrana als Jocs del 2026 en una jornada de lluita íntima, més contra el dolor que contra el cronòmetre. A Cortina d’Ampezzo, en un escenari majestuós i implacable, l’andorrana va competir amb el dorsal 42 i amb una molèstia que arrossegava des de finals de gener, la maleïda lesió al múscul flexor comú del dit del peu esquerre que, dins la rigidesa de la bota, li impedia esquiar amb normalitat.
“Agafar la sortida ja ha sigut una victòria per a mi, perquè no ho tenia clar durant la setmana”
Mijares havia treballat durant els darrers dies amb una disciplina gairebé obstinada per poder ser al portilló de sortida. I només això ja contenia una victòria silenciosa per a l’esquiadora de la FAE. Però l’eslàlom no admet concessions i, tot i que Mijares va sortir amb determinació, buscant el ritme des del primer impuls i tot i que el traçat, nerviós i exigent, li va exigir una precisió quirúrgica, el seu peu no sempre li permetia respondre. Al primer sector, amb una errada inopinada, cedia +3”75 i es col·locava amb el 36è temps. Al segon, va recompondre la línia, va remar i va recuperar una mica de pols competitiu (+0”62 en el parcial) que la mantenia la 36a posició amb un acumulat de +4”37. Però el marge era ínfim i la pista, molt severa, i en una doble ràpida, d’aquelles que no perdonen una mínima desviació, Mijares va quedar fora. No va poder tancar la línia amb la finor necessària i el traçat la va escopir. “He sortit amb determinació, sabia que seria difícil pel dolor, sobretot als primers metres. El ritme m’ha arribat una mica tard, he perdut el tempo i quasi me’n vaig fora. He tornat a entrar i he remat, però mentalment això també afecta”, va explicar després de la prova. I sobre l’acció definitiva, l’esquiadora andorrana va ser transparent: “En un moment en què havia de tancar més la línia per prioritzar el tempo, he tirat una mica massa cap avall i una doble que venia ràpid no l’he pogut passar”.
“He gaudit de tota l’experiència i marxo amb ganes de treballar per tornar-hi en quatre anys”
La jornada va coronar Mikaela Shiffrin, que va conquerir l’or vuit anys després del seu últim títol olímpic i va confirmar, amb un esquí sublim, la seva condició de figura irrepetible de l’alpí. La nord-americana es va imposar (1’39”10) per davant de la suïssa Camille Rast, plata (1’40”60), i la sueca Anna Swenn Larsson, bronze (1’40”81). Tot i la decepció immediata, la lectura final de Carla Mijares va ser madura, gairebé serena. “Agafar la sortida ja ha sigut una victòria per mi, perquè no ho tenia clar durant la setmana. He disfrutat molt de tota l’experiència i marxo amb ganes de treballar aquests quatre anys per tornar-hi amb tota la garra i la millor forma possible”.
La delegació andorrana tanca, així, els Jocs amb la 10a plaça de Joan Verdú al gegant, la 21a posició de Xavi Cornella a l’eslàlom, la 24a de Jordina Caminal al descens i els DNF’s de Cande Moreno a la mateixa modalitat -amb greu lesió al genoll-, Caminal al supergegant i Carla Mijares a l’eslàlom. En fons, Gina del Rio va signar la 44a, 47a i 35a posicions a l’esquiatló, esprint i individual, respectivament.