FUTBOL
L'FC Andorra mira a Manresa
El club tricolor negocia la inversió al CE Manresa per convertir-lo en un equip vinculat a partir del curs vinent

Gerard Piqué
L’FC Andorra és a prop de fer un pas estructural en el seu projecte esportiu amb la inversió al CE Manresa, equip que lluita per l’ascens a la Segona RFEF, i que passaria a convertir-se en l’equip vinculat de referència per a l’entitat tricolor. L’operació, que fa mesos que es treballa als despatxos, respon a una necessitat clara, la de construir un pont competitiu real entre el futbol base i el primer equip.

El màxim accionista de l’FC Andorra, Gerard Piqué, a l’Estadi de la FAF.
Fins ara, el salt des del juvenil –amb el Nàstic Manresa com a principal aliat formatiu– o amb l’equip que milita a Primera Catalana era massa abrupte. La idea de disposar d’un segon equip a Segona o Tercera RFEF feia temps que rondava pel cap dels rectors tricolors, per treballar en un seguiment diari i una coherència metodològica que permeti donar minuts i continuïtat a futbolistes en nòmina del club però que no tenen lloc immediat al primer equip. En aquest context apareix el CE Manresa, que feia temps que esperava l’entrada d’un inversor que no ha acabat d’arribar i, davant d’aquest context, l’oferta de Gerard Piqué podria ser la solució per a l’entitat del Bages. Fins al punt que les negociacions es troben molt avançades i l’acord podria tancar-se en els pròxims mesos per activar-se ja de cara a la temporada 2026-27. Una informació que va ser avançada per Mundo Deportivo, tot i que ja era coneguda pel Diari, que l’ha pogut ampliar amb nous detalls sobre l’abast del projecte i la seva estructura esportiva.
Així, la voluntat del club tricolor no és fer una revolució ni alterar la identitat del CE Manresa –que en cap cas canviaria de nom– sinó reforçar-lo amb inversió i convertir-lo en un segon equip funcional, amb control esportiu i seguiment diari des d’Andorra. El model recorda el que durant anys han mantingut al bàsquet el Joventut de Badalona i el CB Prat: un equip satèl·lit competitiu, alineat metodològicament i al servei del primer conjunt. En aquest nou engranatge també hi continuaria tenint un paper el Nàstic Manresa, que a més del seu rol en el futbol base compta amb un equip sènior a Primera Catalana, peça intermèdia dins la piràmide competitiva. Així, l’estructura quedaria esglaonada entre el Nàstic Manresa a Primera Catalana, el CE Manresa –com a segon equip en categoria estatal– i l’FC Andorra, a la Segona Divisió.
Encabir els cedits
En aquest escenari, jugadors en nòmina de l’FC Andorra que ara mateix no tenen espai estable al primer equip i es troben cedits, com Berto Rosas, Almpanis, Iván Rodríguez, Jan Encuentra, Vicario, Bilal o fins i tot Uzkudun, podrien competir amb regularitat en una categoria exigent però sota el paraigua tricolor. L’objectiu és reduir l’escletxa entre el futbol formatiu i l’elit, evitar salts al buit i optimitzar el creixement dels actius del club. L’entrada de l’Andorra –a través de Kosmos i Clayton com a inversors– haurà de ser validada per l’assemblea del CE Manresa, però res indica que la proposta no prosperi. Si tot segueix el full de ruta previst, el projecte podria començar a caminar en pocs mesos i redefinir l’estructura esportiva tricolor amb una peça que feia temps que es considerava imprescindible.
Claus
- EQUIP PONT. Reduir la distància entre el Nàstic Manresa i el primer equip. El CE Manresa, aspirant a pujar a Segona RFEF, seria el pas intermedi per foguejar jugadors.
- CONTROL I IDENTITAT. El Manresa no canviaria de nom, però passaria a competir com a equip vinculat. El model recorda el del bàsquet amb el CB Prat i el Joventut.
- EXPANSIÓ. L’entrada de Kosmos i Clayton consolidaria el creixement del club més enllà del primer equip, dins un ecosistema formatiu i competitiu més ampli.

Cerdà i Le Normand, ahir.
EL CONJUNT TRICOLOR PERD I CAU ELIMINAT DE LA COPA CATALUNYA (2-1)
L’inici va ser prometedor, amb dues arribades de Cerdà que insinuaven un equip amb orgull. Però el futbol, capriciós, va anar inclinant el camp cap a l’àrea d’Owono. Fariñas va avisar de falta i, al minut 22, Guille Fernández va castigar una defensa massa tendra per fer l’1-0. L’Andorra va respondre amb dignitat i Théo Le Normand va culminar una bona acció col·lectiva per empatar i, durant uns minuts, el partit va semblar tornar a un terreny amable. A la represa, els tricolors van voler governar per la via ràpida. Olabarrieta i Martí Vilà van fregar el segon, però el duel es va anar esmorteint fins a convertir-se en un exercici d’error. Una pèrdua d’Olabarrieta va activar la transició blaugrana i Joaquín Delgado, servit per Toni Fernández, va signar el 2-1 definitiu. L’Andorra va empènyer amb més cor que cap. Yeray, Alende, centrades, rebots, una doble ocasió final, però res no va alterar el marcador. La Copa s’esvaïa i la boira no acaba d’aixecar-se.