Animal Joan Verdú

Joan Verdú és un animal. I els animals, quan estan ferits, són capaços de fer coses increïbles. Com guanyar una mànega, en aquest cas la segona, en el gegant de tots uns Jocs Olímpics. Perquè la temporada de l’esquiador a la Copa del Món fins ara estava per sota de les expectatives, i per això té encara més mèrit la desena posició aconseguida ahir a Bormio, que va deixar-lo a tocar del diploma olímpic, i que va significar el segon millor resultat del país en uns Jocs Olímpics d’hivern, només al darrere del novè lloc aconseguit per ell mateix fa quatre anys a Pequín. I tot això, després d’una remuntada espectacular, perquè després de ser 19è a la primera de les mànegues ahir amb algun petit error al tram inicial, l’esquiador va sortir a totes a la segona baixada, amb un esquí agressiu, mostrant tot el seu nivell fins a situar-se el primer de manera provisional. Poc després es va anar veient superat per altres competidors malgrat recuperar nou posicions en la segona baixada, però el que no va poder superar ningú va ser el seu espectacular registre a la segona mànega que quedarà per sempre a la memòria de l’esport del país. Al final, el 2’27”29 sumant les dues baixades va deixar Joan Verdú a només 0”01 del novè lloc, que hauria igualat el resultat de Pequín, i a tot just 0”06 del darrer diploma olímpic, que va ser ahir per a l’austríac Stefan Brennsteiner. La cursa va estar dominada per un espectacular Lucas Pinheiro Braathen, que va imposar-se amb un temps de 2’25”00 (2”29 menys que Verdú) i que va aconseguir una històrica primera medalla olímpica per a Brasil [nascut a Noruega, va passar a competir pel país sud-americà, d’on és la seva mare per desavinences amb la federació nòrdica], mentre que el podi van completar-lo els suïssos Marco Odermatt i Loic Meillard.