El MoraBanc es fon al darrer quart

El MoraBanc Andorra va marxar del Martín Carpena amb aquella sensació agredolça de qui ha fet moltes coses bé però ha acabat pagant la factura més cara al final. L’Unicaja es va endur el partit (91-79) amb un darrer quart demolidor, un 31-16 que va fondre qualsevol resistència tricolor i va convertir en fum tot el que l’equip havia construït amb paciència, ordre i caràcter durant més de trenta minuts. Fins a arribar a la mànega definitiva, el MoraBanc va competir de tu a tu amb un dels equips més sòlids de la Lliga Endesa. Va defensar amb criteri, va trobar bones lectures ofensives i va saber incomodar un Unicaja espès i lluny del ritme habitual. En els pitjors moments locals, quan el partit se’ls embrutava i el marcador començava a tensar-se, va aparèixer Justin Cobbs per sostenir l’equip malagueny, i va aportar serenor, punts, ofici i gens –és cosí de Russell Westbrook– per evitar que el duel se li escapés de les mans. A l’altra banda, Best, amb 17 punts, Evans (12) i Pustovyi (10) van sostenir un MoraBanc valent, capaç no només de resistir, sinó també de manar en el marcador. El tercer quart va ser el millor reflex d’aquesta proposta: solidesa al darrere, criteri al davant i un coixí que va arribar fins als deu punts (43-53) i va obligar Ibon Navarro a buscar respostes des de la banqueta.

El partit, però, no es va decidir fins que el cos va dir prou. La despesa física acumulada, la rotació curta i l’augment progressiu de la intensitat local van començar a pesar com una llosa. L’Unicaja va pujar una marxa més, va endurir el contacte i va trobar en Chris Duarte el detonant definitiu. El dominicà, el millor del partit (18 punts, 3 assistències i 19 de valoració), va liderar la revolta local, ben secundat per un Cobbs encertat (17 punts), mentre el MoraBanc, sense oxigen ni encert, veia com el partit se li escapava en qüestió de minuts. El darrer quart va ser un exercici de supervivència sense premi. Cada possessió malaguenya semblava definitiva i cada error tricolor accelerava un desenllaç que fins aleshores semblava lluny. Del partit aspre i incòmode per a l’Unicaja es va passar a una derrota clara en el marcador, però no tant en el fons, perquè el MoraBanc va saber competir i va mostrar orgull, tot i que la realitat assenyala que l’equip va encaixar la 14a derrota del curs. A més, amb la victòria del Burgos davant el Tenerife, la classificació s’estreny encara més, amb només un triomf de marge sobre del descens. Un marge que s’aprima, però que deixa arguments per seguir creient.