Amb les hores comptades

El MoraBanc Andorra segueix dessagnant-se a poc a poc i segueix jugant amb foc després de patir la setena derrota consecutiva a l’ACB en el que serà l’últim partit de l’era Plaza. Perquè si l’equip cada dia que passa està més a la corda fluixa, encara ho està més el tècnic català, ja que tots els camins porten cap a la seva destitució vista la mala dinàmica de resultats. La directiva no va prendre ahir cap decisió, però està més fora que dins i només falta certificar el fi d’etapa i sobretot saber qui agafa les regnes de la banqueta. De fet, segons ha pogut saber aquest mitjà, al club ja es treballa amb una llista de possibles substituts per quan se l’acabi fent fora. Qüestionat pel Diari per aquesta possibilitat després del partit, l’entrenador va ser força clar: “Que el club faci el que cregui adequat. Si pensen que hi ha una altra persona que serà capaç de fer jugar millor l’equip i els dona més confiança, tenen tot el dret de fer-ho, i si ho han fet, allà ells. Jo estic molt tranquil del que depèn de mi, treballar, fer millorar jugadors i fer que l’equip competeixi en pistes com aquesta. Entrenem dimarts, i estem focalitzats en el Gran Canària, la resta ja no depèn de mi”. Unes paraules que ressonen ben fort i que no fan més que certificar la mala maror que hi ha entre la direcció del club i l’entrenador català, com s’ha vist en diferents declaracions públiques, i que fan preveure uns dies moguts.

Els tricolors es mantenen amb un triomf de marge respecte als llocs de descens i només no estan a la zona perillosa perquè el Burgos va caure dissabte a la nit a Lleida. Però els castellans acabaran guanyant perquè s’han reforçat i ja fa setmanes que toquen al pal, i el MoraBanc no en tindrà prou amb ser menys dolent que el pitjor (tenint en compte que el Granada sembla ja gairebé baixat) si vol seguir un curs més entre els millors. Perquè quan no és una cosa és una altra, i malgrat competir i deixar-ho tot fins al final, la realitat és que la ratxa sense vèncer se segueix allargant perquè quan no és un all és una ceba, i ahir van ser els tirs lliures desaprofitats, les pèrdues de pilota absurdes, o els rebots regalats donant segones oportunitats a un Manresa que va acabar guanyant 91-84. Una ratxa així suposa moltes coses, entre elles desgast mental pel que fa al vestidor, de banqueta i de despatxos. Només feia falta veure les cares a la llotja o als budells del Nou Congost en el cas d’aquests últims, també a la banqueta del tècnic Joan Plaza, o la dels jugadors un cop acabat el partit.

Per rescatar alguna cosa bona d’ahir, l’afició i la setantena de valents desplaçats al Congost.