FUTBOL
Tres punts amb patiment
L’FC Andorra suma el primer triomf del 2026 malgrat un mal segon temps en què juga amb foc després d’una bona primera meitat
Els jugadors de l’FC Andorra celebren la victòria a Anduva.
Patir és intrínsec al futbol, i qui sap patir té molt de fet. I això és el que va fer ahir l’FC Andorra, patir, potser massa i tot, a la segona meitat i potser de manera inexplicable vist el que havia fet abans per sumar la primera victòria del 2026 i obrir la segona volta amb un triomf 1-2 davant del Mirandés. Segur que l’equip ha merescut molt més guanyar partits que no pas el d’ahir, però al final, l’FC Andorra fa setmanes que mostra un compromís excel·lent. El vestidor necessitava un canvi d’aires que va arribar amb la sortida d’Ibai ara fa quasi dos mesos, i la realitat és que s’ha notat. Perquè acabin sortint les coses millor quant a resultat (com ahir) o pitjor (com contra el Ceuta), la cara i l’actitud és una altra. Un compromís que comença ja des de dalt de tot, amb el màxim accionista Gerard Piqué com a gran exemple. I és que l’exfutbolista va ser dimecres al Nou Sardenya, va marxar al Brasil per un esdeveniment de la Kings League, i en lloc de quedar-s’hi fins al final, un cop acabat un acte, va marxar per arribar el primer a Anduva quasi dues hores abans del duel. Clar, i si el jefe fa això, com no s’han de deixar els jugadors fins a l’última gota de suor?
Per cert, Yeray Cabanzón és bo. Molt bo. Ja ho va demostrar dimecres contra l’Europa a la Copa Catalunya, i ahir va refermar-ho en la seva estrena a la lliga com a futbolista tricolor en lliga. Gaudeix jugant, només cal veure’l sobre el terreny de joc, i segur que farà gaudir la parròquia tricolor aquests sis mesos en què estarà al club. I ahir, com contra l’Europa, no va marcar (va ser l’únic que va faltar-li), però va donar el gol a Villahermosa per començar a encarrilar un triomf necessari i gairebé irrebatible en la visita al camp del cuer. També és molt bo Sergio Molina, reconvertit des de fa setmanes com a central, i que fa el que calgui, defensar, atacar, posar una rentadora, muntar un prestatge de l’Ikea o marcar un golàs de falta com va fer ahir per deixar acostar els tricolors als tres punts. Però fins i tot Déu no era perfecte, i una errada seva va provocar l’1-2 (a més de veure una groga que farà que es perdi el proper partit). I parlant de bons futbolistes, és impossible no fer-ho d’Aron Yaakobishvili, un porter que d’aquí no gaire valdrà uns quants milions d’euros, i que ahir amb una mà salvadora a la primera meitat.
Deixar-t’ho tot i tenir molta qualitat, però, no t’eximeix de patir, com li va tocar ahir a l’FC Andorra fins al final. Perquè Anduva és petit, i ara amb la grada principal a mig acabar i en condicions qüestionables, encara ho sembla més, però pressiona de valent. Especialment al tram final, en els dos o tres minuts que van fer-se eterns quan l’àrbitre va revisar un possible penal d’Álvaro Martín. Més d’un, començant pel director general Jaume Nogués, o el mateix Piqué, instal·lats ahir a la zona de premsa perquè l’estadi no té encara llotja, no volien ni mirar. Però al final, i ja tocava, ahir va sortir cara.
"HEM DEIXAT DE SER NOSALTRES A LA SEGONA PART"
Destacats
MÀGIC
Sembla que porti tota la vida a l’equip, i tot just duu una setmana com a tricolor.
YAAKO
SALVADOR
La mà espectacular de la primera meitat va evitar que el partit es compliqués abans d’hora.
MOLINA
GOLEJADOR
Ho fa quasi tot bé (llàstima l’errada al gol) i ja només li faltava fer gols de falta com el d’ahir.