Un tercer fitxatge, complicat

Si no hi ha un gir inesperat o apareix una oportunitat de mercat que alteri els plans, l’FC Andorra afronta el mes de gener amb una idea força definida: finalment, només hi haurà dues incorporacions. Seran les ja conegudes i treballades des de fa setmanes, Edgar González i Yeray Cabanzón, dues operacions que el club confia poder oficialitzar al llarg de la setmana vinent. Tot el que vagi més enllà d’aquests dos noms, avui, entra en el terreny de l’excepció.

El mercat d’hivern és un ecosistema propi, ple de matisos, condicionants i trampes. I l’Andorra s’hi mou amb una combinació de prudència i necessitat, conscient que qualsevol pas en fals pot tenir conseqüències esportives i econòmiques. El club mantindrà els ulls oberts fins al tancament del mercat, el 2 de febrer, però la fotografia actual és clara i si no canvia res de manera substancial, no arribarà un tercer reforç.

Edgar González, central procedent de l’Almeria, ja es troba al país des de la setmana passada, adaptant-se a l’entorn i esperant que es tanquin els últims serrells administratius. La seva arribada respon a una necessitat detectada des de fa mesos, la de reforçar l’eix defensiu amb un perfil experimentat, capaç d’ordenar, liderar i donar solidesa en una categoria en què els detalls penalitzen. En paral·lel, el club espera l’arribada imminent de Yeray Cabanzón, extrem del Racing de Santander, una operació que ja es va intentar a l’estiu i que ara sí que es concretarà en forma de cessió. A partir d’aquí, el marge és estret i l’FC Andorra té totes les fitxes ocupades, una massa salarial ajustada i una estructura econòmica que no permet alegries. Qualsevol entrada obliga, inevitablement, a una sortida i si arriben Edgar i Yeray, caldrà alliberar dues fitxes. El club ho té assumit i el dibuix comença a definir-se. Una d’aquestes sortides serà la de Merquelanz, amb qui es preveu rescindir el contracte, i l’altra sortirà d’un duel silenciós entre Olabarrieta i Cerdà, dos perfils d’extrem que, per context i equilibri de plantilla, són els que tenen més números per deixar espai als nous reforços. No és una decisió senzilla, però forma part del joc cruel del mercat d’hivern, on no sempre marxen els que menys rendeixen, sinó els que permeten quadrar el trencaclosques. Durant setmanes, la direcció esportiva ha valorat altres escenaris, amb un davanter centre golejador i un lateral dret sobre la taula, però el pas del temps ha anat modulant les prioritats. En el cas del lateral, el rendiment de Carrique ha convençut plenament l’staff tècnic, fins al punt que la posició ha deixat de ser una urgència. A més, la situació de Petxarroman, que el Deportivo no accepta recuperar si no és amb una oferta de sortida clara, ha acabat de tancar la porta. Pel que fa al davanter, la realitat és tossuda i tot i la confiança en Lautaro, Nieto i Uzkudun, l’equip necessita gol, però els perfils que agraden són inassumibles a escala salarial. El gener no és un mercat de solucions netes, sinó de pedaços cars o d’apostes de risc. I sembla evident que l’Andorra, avui, no està en disposició d’assumir segons quines aventures.