Corregir la pilota aturada

L’FC Andorra continua construint el seu relat de temporada sobre una idea clara de joc, però hi ha capítols que es repeteixen, no amb insistència, però sí de manera decisiva. Un d’ells és el de les accions a pilota aturada, les conegudes ABP en l’argot futbolístic, una assignatura pendent que, sense ser alarmant en xifres globals, ha estat terminal en moments concrets. El darrer partit de Ceuta n’és l’últim exemple: dos córners mal defensats, i un duel que va acabar escapant-se.

“Per ser competitius hem de cuidar tots els detalls durant un partit i no fer-nos trets al peu”
Carles Manso, Entrenador de l’FC Andorra
 

En les 20 jornades disputades, l’Andorra ha encaixat 28 gols, set dels quals han arribat en accions a pilota aturada. No és una xifra exagerada, evidentment, però sí significativa pel context i el pes específic d’alguns d’aquests gols. La paradoxa és que els dos gols encaixats a Ceuta van ser els primers de tota la temporada després d’un servei de cantonada. Fins aleshores, l’equip havia resistit bé en aquest apartat, més enllà d’un gol encaixat a la Copa, en una jugada assajada de la Cultural, resolta de cap per Quique Fornos. El desglòs dels set gols encaixats explica bé el retrat: tres de penal (Sielva amb l’Osca, Gelabert amb l’Sporting i Carlos Fernández amb el Mirandés), una falta directa –la fulgurant folha seca de Duk del Leganés a Encamp–, un gol de cap de Pulido a El Alcoraz després d’una falta servida per Sielva, i els dos córners de Ceuta, mal gestionats col·lectivament i amb errades individuals, també del porter Yaakobishvili. No tot el mal, però, ve de la pilota aturada. L’Andorra també ha pagat errades en la sortida o desajustos evitables, com el primer gol encaixat a Anoeta o el de Màlaga, a més de contres on la defensa tricolor es trobava descosida. Tot plegat forma part d’un mateix fil: moments de desconnexió que penalitzen un equip que, normalment, és millor amb la pilota que el rival. Curiosament, però, l’Andorra també ha marcat set gols a pilota aturada, un equilibri estadístic que confirma que no és un equip feble en aquest apartat, però sí vulnerable quan baixa un punt l’atenció. En una lliga tan ajustada, on molts partits es decideixen en una acció concreta, les ABP no són un detall menor. Són, sovint, la frontera fina entre sumar o tornar amb les mans buides i l’Andorra ho sap. Per això, més que una obsessió, la pilota aturada s’ha convertit en una prioritat silenciosa a corregir.

Aprenentatge constant

El cos tècnic ho té clar. Carles Manso va tornar a posar el focus en els petits detalls després de la derrota a Ceuta. “No es tracta d’entrar en una psicosi, sinó de ser curosos, de saber aturar-nos quan toca i no fer-nos trets al peu”, va explicar. El missatge és d’equilibri: corregir sense perdre identitat. Segons l’entrenador interí, el camí passa per “l’aprenentatge constant i per posar èmfasi, setmana rere setmana, en aquests detalls que poden marcar la diferència”. Per a Manso, “per ser competitius a la categoria hem de cuidar tots els detalls durant tot el partit”.