Una derrota que fa mal

Hi ha derrotes que no només resten, sinó que descol·loquen. El MoraBanc en va encaixar una d’aquestes davant el Hiopos Lleida, un 79 a 87 que va pesar més del que diu el marcador perquè arribava contra un rival directe, en un d’aquells partits marcats en vermell i inclosos dins del paquet de victòries obligades. El cop va ser doble: per la classificació i perquè el millor tricolor va ser Castañeda, el combo nouvingut i rebutjat pel mateix Lleida per problemes mèdics, signant de 14 punts i d’un debut amb flaire de revenja que hauria tancat el cercle amb un triomf que es presentava imprescindible. El partit es va obrir amb el termòmetre disparat, sobretot a la graderia, amb uns 300 seguidors lleidatans sorollosos, i també al parquet, amb nervi i imprecisions. Enmig del procés d’aclimatació, Best i Okoye van encendre l’interruptor repartint-se l’anotació inicial (11-7), mentre el Lleida s’anava carregant de faltes i topava amb una defensa tricolor aplicada. Un 2+1 de Kuric va permetre al grup de Joan Plaza arribar a la primera aturada amb bon to i la màxima diferència fins aleshores (21-15). El segon quart va destapar els dubtes del MoraBanc. L’equip va perdre fluïdesa, va trobar a faltar punts i un far a qui aferrar-se, especialment perquè Evans, peça clau en l’anotació, no va estrenar el seu compte fins ben entrat el parcial, des del tir lliure. Malgrat tot, els tricolors van resistir davant un Lleida molt físic. Okoye va signar el primer triple gairebé 13 minuts després del salt inicial (24-18) i, amb 10 punts, es va convertir en l’únic pal de paller ofensiu. Kuric va sumar-hi continuïtat i, a cop d’orgull, el MoraBanc va arribar al descans amb avantatge (37-34), tot i un pobre 3 de 16 des dels 6,75.