FUTBOL
L’FC Andorra s’allibera a Zorrilla
Un gol de Minsu al 92’ trenca una sequera d’11 partits i permet als tricolors sortir del descens
Minsu i Villahermosa celebren el gol de la victòria, ahir a Valladolid.
Hi ha victòries que no s’expliquen amb el marcador, sinó amb l’alleujament. Amb la manera com l’equip tricolor va abandonar l’estadi, més lleuger, com si s’hagués tret una llosa del pit i amb el públic local convidant a marxar el seu entrenador. Al José Zorrilla, l’FC Andorra va trobar respir i més de tres mesos després, el triomf va arribar com arriben les coses necessàries, tard i patint, amb una fiblada final que va ordenar tot el patiment acumulat. Minsu, al minut 92, va convertir una assistència de Villahermosa en justícia, en alliberament i en futur immediat sense el jou d’una dinàmica que ja començava a ofegar (0-1).
L’alineació ja va ser una declaració d’intencions, amb el tauler sacsejat. Sergio Molina incrustat a l’eix de la defensa com a central, Efe Akman amb alternativa al pivot –partit molt complet del turc–, continuïtat per Álvaro Martín a l’interior i galons des de l’inici per a Jastin. El Valladolid, més vertical i amb fam, va sortir amb una marxa més. Va obligar Yaakobishvili a intervenir aviat i va convertir cada pèrdua tricolor en una amenaça. L’Andorra no va aixecar la mà fins passada la mitja hora, quan va començar a posar-se la pilota a la butxaca i a entendre com desempallegar-se de les intencions clares del conjunt castellà: curtcircuitar la possessió i fer mal a camp obert. Fins aleshores, les anades i tornades permetien a Peter Federico, Biuk o Chuki llepar-se els dits. Enmig del desordre emergia la figura del porter tricolor. Yaakobishvili va sostenir l’equip amb intervencions de mèrit: primer negant el gol a Biuk i, poc abans del descans, protagonitzant una aturada d’instint pur davant Juric quan el gol ja semblava escrit. L’Andorra, però, també va tenir la seva. Desdoblament de Martí Vilà, centrada verinosa de Jastin i xut de Manu Nieto bloquejat in extremis, amb el crit de gol congelat a la gola.
La segona part va obrir un escenari on l’Andorra, més serè i madur, va mutar la pell. Possessió i govern del tempo, evitant la centrifugadora que era el Valladolid. Lautaro va tenir una opció clara després d’un retall deliciós, però Guilherme va resistir. Amb les entrades d’Olabarrieta i Cerdà, l’equip va guanyar pausa, va defensar-se amb pilota i va començar a manar en silenci, fins i tot entre els primers xiulets d’un Zorrilla inquiet. El partit demanava una acció terminal. I va arribar a l’ocàs. Villahermosa va recuperar i conduir i va citar Minsu davant Guilherme. El sud-coreà no va fallar i va definir amb serenitat, posant-la a l’altre pal, desesperant Zorrilla i abraçant un alliberament que l’FC Andorra demanava a crits.
VESTIDOR
Carles Manso. El cap visible de l'Staff Intern va mostrar-se molt feliç després d’una victòria “que tothom necessitava, des de l’staff fins als jugadors”. Per a Manso, sumar el triomf i trencar la dinàmica referma que “aquest és el camí correcte i la línia que hem de seguir”. A més, el tècnic tricolor va reconèixer que “s’ha donat el tipus de partit que esperàvem i he vist un Andorra molt segur, molt madur”.
REPORTATGE
Des de la marxa d’Ibai Gómez, l’FC Andorra ha afegit una nova capa al seu sistema de comunicació, un detall que ajuda a entendre com el club gestiona el moment actual. Amb l’staff tècnic interí format per Carles Manso, Dani Ortiz i Aitor Yeto, les decisions ja no es prenen només a peu de gespa, sinó que responen a un circuit de coordinació més ampli i constant durant els partits.
La principal novetat és la comunicació directa entre Manso, cap visible del cos tècnic, i Jaume Nogués i Gerard Piqué, situats ahir en una zona habilitada de la llotja de Zorrilla. Manso dirigeix l’equip amb un auricular que li permet rebre indicacions i contrastar lectures del joc en temps real, especialment en moments clau del partit, quan cal interpretar el que passa més enllà del resultat immediat. Paral·lelament, Dani Ortiz manté el contacte amb Julián Perdernera, una dinàmica que no és nova i que ja funciona des de l’inici de la temporada, sobretot en la gestió de les accions a pilota aturada. Aquesta connexió permet ajustar detalls específics sense interferir en el flux general de l’equip. En conjunt, aquest sistema busca agilitat, consens i coherència en cada decisió, tant en els ajustos tàctics com en la gestió emocional del partit.