L'FC Andorra anirà al mercat

En aquest escenari d’urgència calculada en què es troba immers l’FC Andorra, el club ha decidit mirar el mercat d’hivern per trobar aire i solucions. La finestra s’obre el 2 de gener i es tanca el 2 de febrer, un mes escàs en què la direcció esportiva haurà d’afinar com mai. No es tracta només de reforçar-se, es tracta de fer-ho en un tauler minúscul, amb regles severes i descavalcat del límit salarial que governa altres rivals de la categoria.

L’operació hivernal que dibuixa el club passa per quatre incorporacions que han de reanimar un equip exhaust de buscar-se i no trobar-se. I, dins d’aquest quadrilàter de necessitats, dues peces ja s’albiren: un lateral dret i un central. Són les dues carpetes que la direcció esportiva té més avançades, gairebé en fase de tancament, però la resta de deures no és menor. El club continua rastrejant el mercat a la recerca d’un extrem capaç d’obrir partits i d’un davanter centre que transformi en gol el pessebre d’intencions que l’equip genera. La confiança en Lautaro i Nieto és absoluta, però el somni ofensiu topa amb la realitat: el límit salarial és una camisa de força. Tot s’ha de fer a cost zero i aquest condicionant converteix cada operació en un exercici d’orfebreria. I com acostuma a passar, el gol es paga car.

Amb les 25 fitxes cobertes, cada entrada podria exigir una sortida

La plantilla, a més, és plena: 25 fitxes del primer equip i Minsu Kim, inscrit com a jugador del filial. Si n’entra un n’ha de sortir un altre. Si n’entren quatre, quatre hauran de fer les maletes. És la llei del mercat auster, implacable i mecànica. Un mercat que, més que obrir portes, exigeix moure parets sense desmuntar la casa i més quan a l’hivern no abunden les oportunitats i quan apareixen, solen tenir cua. La direcció esportiva ha de negociar amb un ull a la butxaca i l’altre al vestidor, on les peces només encaixaran si hi ha sortides. I aquí rau una de les decisions més delicades: a qui obrir la porta sense esquerdar l’equilibri intern ni desvestir una posició sensible.

El club treballa amb discreció, conscient que, més que una operació estètica, aquest mercat és un torniquet. Arribaran cares noves i sortiran noms que han tingut menys oportunitats de les inicialment esperades, i l’FC Andorra afronta un gener de bisturí: escollir, ajustar i encertar. Perquè donada la situació, cada incorporació haurà de ser immediata, útil i precisa. I perquè el futbol no espera ningú.