Llicències amb dipòsit

Quan el ciclisme professional va descobrir Andorra com un lloc ideal per viure-hi i preparar temporades, la Federació Andorrana de Ciclisme (FAC) va celebrar-ho com una oportunitat històrica. Però amb el pas dels anys, aquella allau de corredors d’alt nivell —i, sobretot, les seves obligacions administratives— va convertir-se en un terreny fràgil. La normativa de l’UCI és clara: cada ciclista professional ha de tramitar la llicència al país on resideix. I això, en una Andorra que acull desenes d’esportistes del màxim nivell, té conseqüències.

“Si arribessin casos de dopatge o obertura de dossiers, seria un risc econòmic per a la FAC”Carolina Poussier, Presidenta de la FAC

El risc no era esportiu, sinó econòmic, ja que, en cas d’obertura d’un dossier per sospita de dopatge o resultat positiu, la responsabilitat recau inicialment en la federació. I aquell cost pot ser devastador. “Si en una mateixa temporada arribessin dos o tres casos positius, o només l’obertura de dossiers, això podria posar realment en risc la continuïtat econòmica de la federació”, explica al Diari la presidenta Carolina Poussier, que no defuig el diagnòstic: la situació era insostenible. La junta directiva de la FAC ho va tenir clar i va portar una proposta a la recent Assemblea General Ordinària: exigir una fiança de 7.500 francs suïssos, uns 8.000 euros, a tots els professionals que sol·licitin la llicència andorrana. L’assemblea ho va aprovar sense fissures. La mesura, després de mesos d’assessorament jurídic i coordinació amb la Secretaria d’Estat d’Esports, busca un equilibri molt delicat, el de protegir la viabilitat de la federació sense perjudicar els ciclistes. Poussier explicava que “som conscients que aquestes despeses s’havien d’assumir amb diners públics, cosa que no ens semblava gaire correcta. Havíem valorat augmentar molt el preu de la llicència, però tampoc ens agradava. No volem perjudicar els professionals”. La fiança, en canvi, respon a un criteri de corresponsabilitat. “És una solució menys feixuga per als ciclistes i ens garanteix poder fer front a aquestes despeses sense posar en perill la viabilitat de la federació”, apunta la presidenta. Els 7.500 francs queden bloquejats en un compte i només s’utilitzarien en cas necessari i si no hi ha cap incident, els professionals els recuperen íntegrament. “A més, és més còmode: fan un únic ingrés i s’obliden del tema fins que marxin d’Andorra o deixin el ciclisme. No és com l’aval que es demanava fins ara, renovable cada temporada”, afegeix Poussier.

“La fiança és una solució menys feixuga per als ciclistes i només es faria servir en cas necessari”Carolina Poussier, Presidenta de la FAC

Preservar l'estructura

L’objectiu no és dissuadir cap ciclista ni posar traves a un col·lectiu que ha convertit Andorra en laboratori d’alt rendiment, sinó defensar una estructura federativa que, amb pocs recursos i molta exposició internacional, havia quedat vulnerable. “Confiem que el col·lectiu comprendrà la necessitat d’aquesta decisió i el seu objectiu de preservació del sistema esportiu andorrà”, afegia la presidenta. La nova mesura entra en vigor amb un matís important: aquest 2026 no s’aplicarà cap augment en el preu de la llicència professional, per evitar un impacte immediat mentre s’adapta el sector.