FUTBOL
Cop massa cruel a Gijón
Un penal al minut 100 deixa sense triomf l’FC Andorra després d’un exercici de supervivència a El Molinón
Marc Bombardó lluitant de cap per la pilota amb Otero, jugador de l’Sporting, ahir.
Amb l’FC Andorra en plena travessa –Manso i Yeto al comandament provisional i Piqué observant fins a l’últim detall– l’equip tricolor va fregar una victòria que hauria tingut gust de medicina forta. Però aquesta Segona, tan esquizofrènica com cruel, acostuma a cobrar factura fins a l’últim sospir. I a Gijón, quan l’Andorra ja assaboria un triomf que hauria canviat el relat, va aparèixer el minut 100, el VAR i unes mans d’Alende que van dictar sentència. Gelabert, executor implacable, va segellar l’1 a 1 quan el partit ja caminava fora de temps.
El punt assolit treu l’andorra, de moment, de la zona de descens
La història començava amb un Andorra hiperactiu, insòlitament solt tenint en compte els dos mesos sense guanyar i el 3 de 24 que havia fulminat Ibai Gómez. L’interinatge, lluny de destorbar, semblava aportar aire fresc. Álvaro Martín debutava com a titular amb intenció, Nieto s’escorava a la dreta per compartir punta amb Lautaro i Minsu abraçava la banda esquerra. Davant un Sporting igualment necessitat –2 de 12 i una graderia que ja començava a grinyolar–, el partit es va encendre aviat. Nacho Martín va inaugurar amenaces, però Álvaro Martín, en estat d’inspiració, va replicar amb una rosca de categoria. Lautaro, insistent, va signar un altre avís. L’Andorra proposava, treballava, defensava amb una cohesió que suggeria que amb Ibai hi havia hagut més esquerdes del que s’havia verbalitzat. Però l’Sporting disposa d’atacants capaços d’incendiar qualsevol guió: Gaspar va topar amb el pal en una transició de manual. I Nieto, a boca de canó, va trobar un Yáñez gegant. Álvaro Martín va tornar a aparèixer amb un xut alt i tot just quan el partit es torçava, va emergir Yaakobishvili. El porter tricolor, en una actuació que mereixeria un capítol a part, va treure una mà miraculosa a Guille Rosas després d’una errada de Minsu i va negar immediatament després un gol cantat d’Otero. El jove meta hongarès, monumental, mantenia l’Andorra dins d’un partit que començava a escorar-se. La represa va afinar encara més el monòleg asturià: pressió altíssima, bolcada constant, Gelabert i Otero convertits en malsons. Diego Sánchez també va obligar Yaako a estirar-se fins a límits acrobàtics. I una pèrdua d’Álvaro Martín va alimentar una doble ocasió que el porter tricolor va resoldre amb mans, cama i instint. Bombardó va salvar a l’àrea petita una acció terminal que es va celebrar com un gol. Però el futbol conserva espais per al deliri: una passada de Marc Domènech i un primer control d’or de Lautaro, que es va plantar davant Yáñez per exhibir el crit alliberador. Fins que va arribar l’últim atac, l’últim rebot, l’última revisió i el cop final.
DESTACATS
IMPERIAL
Actuació estratosfèrica del porter, que va salvar un grapat d’accions terminals.
LAUTARO
OPORTÚ
A l’única opció clara que va tenir, va signar el gol del que apuntava a triomf i suma la tercera diana del curs.
ÁLVARO MARTÍN
REVULSIU
El migcampista tornava a la titularitat i va oferir aire fresc i, tot i algunes errades, detalls molt interessants.