FORA DE JOC
Quan la pressió et transforma
Jaume Nogués entre ansietat, por de no fer-ho bé i síndrome de l’impostor explica el procés de reconstrucció personal que li ha permès sostenir el seu paper a l’FC Andorra.
Un moment del programa.
Jaume Nogués s’obre amb una sinceritat que trenca la imatge rígida que sovint acompanya els dirigents esportius en general, i la seva en particular. Perquè el que desprèn habitualment en l’àmbit públic és totalment diferent al que va deixar veure al Fora de joc, el nou programa de Diari TV que vol conèixer en profunditat personatges rellevants de l’esport de casa nostra. I déu-n’hi-do si ho va aconseguir, perquè en aquesta conversa, el director general i esportiu de l’FC Andorra va despullar-se mostrant qui hi ha darrere de l’executiu del club, un home que ha hagut d’aprendre a conviure amb la pressió i a reconstruir-se emocionalment mentre el projectre tricolor creixia a un ritme que no podia controlar. Porter en les categories del futbol català durant molts anys, explica que la seva vida sempre ha estat marcada per rutines estrictes, dies llargs i dedicació gairebé exclusiva, tant a la seva vida anterior a l’empresa familiar, com ara. S’aixeca sempre a les sis del matí i no té gaire aficions més enllà de la feina que passar el poc temps lliure que té amb les seves filles. Una entrega per la feina que al final va fer que acabés tocant el límit.
El director esportiu de l’FC Andorra, Jaume Nogués, ahir a Diari TV.
I és que aquesta entrega va acabar desembocant en episodis d’ansietat, primer amb nits caminant sol pels carrers del país, i sobretot amb un episodi clau: un atac de pànic abans de volar a Tenerife que li va impedir pujar a l’avió. Aquell dia va entendre que havia de frenar, i va començar teràpia en un procés que diu que li va canviar la vida. A la psicòloga va posar nom al que arrossegava: síndrome de l’impostor. Pensava que no mereixia el lloc que ocupava i que tard o d’hora algú descobriria que no era prou bo. La por de fallar, especialment al seu amic Gerard Piqué, alimentava una exigència interna insostenible., i confessa que havia confós èxit i felicitat, perquè cada fita només obria una nova pressió. La teràpia li va ensenyar a relativitzar i a no carregar-se més pes del que tocava.
Jaume Nogués
Al Fora de joc, Nogués també deixa veure la seva dualitat, el Jaume seriós d’Andorra, i el Jaume espontani de Sant Guim. I és que admet que quan creua la frontera pensa “benvingut al circ”, perquè sap que aquest món i el càrrec que ocupa reclama una certa contenció, tot i que intenta no perdre la seva essència en una contraposició que explica part dels conflictes interns. I parlar de Sant Guim és parlar de Piqué, una relació clau. Perquè la confiança i l’amistat amb l’exfutbolista és el que el porta a deixar l’empresa familiar després de tota una vida i apostar pel projecte de l’FC Andorra. I és que sempre ha sentit que no podia fallar a un amic, i aquesta lleialtat ha estat un motor i un pes a la vegada, perquè a l’inici vivia obsessionat a demostrar que podia estar a l’altura del càrrec, amb la qual cosa alimentava les seves pors.
I el director general i esportiu de l’FC Andorra també s’obre en canal quan parla de la seva dona, la Montse, “una santa”, de qui parla amb agraïment i admiració perquè ha sabut aguantar-lo fins i tot quan admet que estava massa absorbit per la feina. Ara, però, admet que intenta equilibrar més en la concil·liació familiar, un dels aspectes més complicats d’aquesta vida de futbol que obliga a viatjar i passar molt de temps fora de casa.
I el futur? Diu que seguirà al club mentre “aporti valor” i que si no, no té cap problema en fer un pas al costat, a més de mostrar-se convençut que l’FC Andorra en algun moment “tocarà Primera Divisió”.