FUTBOL
La selecció paga l'homenatge
El dia del comiat del veterà davanter de Finlàndia Teemu Pukki una grisa Andorra es queda sense resposta a Tampere
Selecció Andorra
Pocs futbolistes ha tingut Finlàndia amb tant de culte com Teemu Pukki. El veterà davanter, de 35 anys, amb permís de l’icònic Jari Litmanen –l’ex de l’Ajax, el Liverpool o el Barça–, s’ha convertit en el rostre més recognoscible del futbol nòrdic modern: màxim golejador històric (42) i segon jugador amb més partits (132). Davant Andorra, en un Tammelan Stadion entregat, Pukki va abaixar la persiana de la seva selecció amb un homenatge a mida. I Andorra, en alguns trams, va semblar més un convidat de cortesia que no pas un oponent. Encomanats per una nit especial, els finlandesos van ser molt superiors, guiats per un Antman descomunal per l’esquerra –el futbolista del Rangers, potser la millor aparició de la nova fornada–, que va desmuntar una Andorra massa innocent i amb problemes constants per protegir l’àrea.
El davanter Izan Fernández, en una acció del partit amb dos jugadors finlandesos.
El 4 a 0 final s’explica així, i amb la sensació que al grup de Koldo Álvarez, paradoxalment, li prova millor competir contra transatlàntics que no pas contra rivals més propers al seu rang. L’inici tricolor, però, va ser sòlid, ordenat, gairebé acadèmic, amb un bon treball defensiu i amb Izan i Cucu com a primeres pedres de pressió. Andorra contenia bé les transicions, apagava focs i mossegava en les disputes. Però l’estabilitat va durar fins que Antman va decidir que ja n’hi havia prou de preliminars. Primer va avisar amb un xut centrat després d’una acció personal; poc després, una pèrdua de Marc García va descosir la línia del darrere i l’extrem va clavar un cop sec ajustat al pal des de la mitja lluna per fer l’1 a 0 (18’). Amb tan poc temps per respirar, l’homenatjat Pukki va doblar el marge al 26 rematant, estrany però efectiu, una centrada d’Antman. El mateix Pukki va fregar el tercer al 34, quan va atacar l’espai, però no va superar Xisco Pires amb una definició encreuada. La segona part va començar amb una altra embranzida finlandesa: Josep Gomes, que havia entrat al descans, va evitar el gol en un córner tancat de Walta i Cucu va refusar el tret posterior de Lod. Andorra, això sí, va créixer amb pilota, va circular millor i va treure el nas en zones de tres quarts. Va inquietar poc Hradecky, però va tenir el premi moral d’un gol anul·lat a Èric Vales –de cap en una falta servida per Cervós– i un xut llunyà de Cucu que va marxar desviat. Finlàndia, en canvi, va seguir a la seva. Al 69, Pukki va fer d’assistent i va citar Pyyhtiä amb Gomes perquè el migcampista del Mòdena signés el 3 a 0. El tram final només va confirmar el domini local i després d’un primer avís de Walta amb un cop de cap que va refredar Gomes, el mateix Walta va establir el 4 a 0 al 92 aprofitant una pilota morta dins l’àrea.
Un final contundent en una nit d’homenatge en què la selecció va tornar a pagar amb un gol cada esquerda mostrada.