BÀSQUET
La tercera ja és al sac
El MoraBanc suma un triomf vital a Burgos davant d’un rival directe en un duel seriós en què va a remolc bona part del matx
Evans va liderar l’equip tricolor amb 27 punts.
Doncs no. El que es va veure la setmana passada no va ser flor d’un dia i el MoraBanc Andorra va tornar a exhibir ahir una gran imatge per sumar la tercera victòria de la temporada després de superar el San Pablo Burgos a domicili per 86-93. És evident que el partit no va ser tan rodó i brillant com el de l’Unicaja perquè tampoc tots els dies poden ser festa, però per guanyar per primera vegada a una pista com la del Burgos després de set visites, és evident que alguna cosa bé vas haver de fer. I no només alguna, si no moltes. Especialment al tram final, perquè si bé és cert que els tricolors no van tenir cap moment de deixar-se anar, el triomf al Coliseum no s’explica sense el parcial de 3-16 a l’últim quart en un moment en què l’equip de Joan Plaza estava a punt de caure a la lona amb el +8 del conjunt local. I és que dels 40 minuts del partit, el MoraBanc només va anar al davant en 4’33”, el minut i mig inicial, i els darrers 2’39” després d’un triple de Shannon Evans, clar líder tricolor amb els seus 27 punts i 31 crèdits de valoració que semblen evidenciar que, després d’un inici complicat i per sota del que s’esperava d’ell i de l’aposta que el club havia fet per a renovar-lo, està tornant.
Shannon Evans va liderar l'equip amb 27 punts i 31 crèdits de valoració
Sembla que a poc a poc el MoraBanc comença a carburar, i sobretot que es comença a creure Plaza sent un equip intens, agressiu en la lluita pel rebot (ahir va guanyar en aquest aspecte 37-42), malgrat alguna rèmora que encara tocarà polir com les pèrdues, ahir amb fins a 14. Però la realitat és que, encara que no hagués acabat arribant aquesta exhibició final per capgirar el marcador i sumar una victòria importantíssima contra un rival directe per deixar en dos triomfs el matalàs respecte a les places de descens. I si el MoraBanc sembla que comenci a carburar és, entre d’altres coses, perquè els jugadors comencen a fer-ho, amb un gran Artem Pustovyi de nou que comença a demostrar per què se’l va fitxar (i això que va haver de passar més temps del desitjat a la banqueta en carregar-se ràpidament de faltes) o amb un McKoy que a poc a poc va ensenyant alguns detalls i cosetes interessants. Sense oblidar els veterans com Rafa Luz o Kuric, llestos per aportar el seu granet de sorra i, en el cas del nord-americà, desencallar partits en molt moments des del triple.
Ni abans s’havia de cremar tot, ni ara l’equip anirà a la Copa del Rei, però és evident, que això és una altra cosa. I ara, gairebé res, visita d’un os ben dur de rosegar com el Joventut diumenge al migdia a casa.