BÀSQUET
Orgull i redempció
La nit catàrtica davant Unicaja va permetre al MoraBanc retrobar-se amb si mateix, amb l’afició i carregar-se d’autoestima
L’eufòria es va desfermar al final del partit i els jugadors van celebrar el triomf amb l’afició.
El pavelló Toni Martí i els jugadors del MoraBanc van esbufegar alleujats i es va respirar alliberament. Des del salt inicial es va percebre que hi havia arguments per creure-hi, s’ensumava una flaire diferent i l’equip tricolor va convertir el partit contra l’Unicaja en una catarsi col·lectiva. Energia, inspiració i un compromís coral van confluir en una d’aquelles actuacions que no només donen punts, sinó que tornen l’ànima a un equip. No va ser un partit més, va ser un desfogament col·lectiu.
“No hi va haver una raó concreta i, simplement, va esclatar tot el bàsquet que portàvem a dins”
El tècnic Joan Plaza, fidel al seu to sincer, ho resumia amb emoció continguda: “Els jugadors estaven treballant bé des de fa setmanes i mereixien una alegria així. Hem posat el llistó alt. Hem demostrat que podem jugar amb aquesta exigència i fer-ho amb orgull.” L’entrenador, que mai s’amaga darrere les excuses, va reconèixer que el canvi va ser mental: “Ens faltava fam i valentia. Quan la por et bloqueja, no pots mostrar el teu talent. Dissabte, en canvi, vam sortir a menjar-nos el partit.”
“Necessitava un partit així, està clar, però el més important és haver aconseguit guanyar”
Veus reivindicatives
La resposta sobre la pista va ser majúscula. Rubén Guerrero va emergir com una força interior, dominant el rebot i marcant el to competitiu: “El que hem fet és el que hem de fer sempre. No és que abans fóssim un altre equip, però hem cregut més en nosaltres, en el nostre joc, en la nostra confiança.” Al seu costat, un Pustovyi renascut va celebrar el seu millor partit de la temporada: “Necessitava un partit així per tornar a sentir-me bé. Hem jugat com a equip, hem sabut patir i hem gaudit junts.” També Chumi Ortega, símbol de compromís i energia, va posar-hi veu al sentiment general: “Feia falta una nit com aquesta. Treballem bé cada setmana, però, per fi, el que fem als entrenaments s’ha vist reflectit. Hem defensat, hem corregut i hem fet gaudir la gent. És el camí a seguir.” Plaza, després de setmanes exigents, va donar valor al treball invisible: “Hi ha hagut reunions, tocs d’atenció, però sobretot cohesió. No hi ha hagut una raó concreta: simplement va esclatar tot el que portàvem dins.” El tècnic va afegir que la clau va ser “jugar sense por i recuperar la intensitat”.
“Vam fer el que fem sempre, però vam creure molt més en nosaltres i en el nostre propi joc”
“Feia falta una nit així i, per fi, el que treballem durant la setmana es va poder veure reflectit”