REPORTATGE
Dos llegats que perduren
L'Estadi Nacional va recordar Bernard Calvel i Felip Garriga en un emotiu homenatge al descans del partit dels isards contra Israel
La memòria de Calvel i Garriga seguirà ben viva.
Al descans de l’estrena dels isards davant Israel, l’Estadi Nacional va respirar emoció pura. Les mirades es van girar cap a la gespa, on es feia un sentit homenatge a Bernard Calvel i Felip Garriga, dues figures clau en el naixement i creixement del rugbi andorrà.
“Veure la continuïtat del que el meu pare va construir m’omple d’orgull. Va sembrar una història”
La cerimònia, breu però carregada de sentiment, va reunir antics companys, membres de la Federació Andorrana de Rugbi i familiars. Entre ells, Renaud Calvel, fill del recordat pioner francès, visiblement emocionat. “Tornar aquí ha estat molt difícil i alhora molt bonic”, va confessar. “Veure la continuïtat del que el meu pare va construir m’omple d’orgull. Ell va venir amb passió i va deixar una empremta que encara avui perdura”. Renaud, que va jugar a la selecció i al VPC, es va retrobar amb antics amics i companys de vestidor del seu pare. “Ell sempre parlava d’Andorra amb afecte. Deia que aquí no només havia trobat un equip, sinó una família. Tornar i veure aquesta família és un regal immens.” També hi era Géraldine, vídua de Felip Garriga, acompanyada dels seus fills, que van rebre l’escalf dels presents. Garriga, expresident de la federació, va ser una de les ànimes i un referent per a diverses generacions d’isards. L’encara president de la Federació Andorrana de Rugbi (FAR), Jean-Marc Flaux, va admetre que l’acte era “un deute pendent”. “Feia temps que volíem fer aquest homenatge. Vam baixar una trentena de persones a l’enterrament del Bernard i sabíem que calia fer-li aquest reconeixement aquí, a casa seva. Tant ell com el Felip van ser clau i sense ells, el rugbi andorrà no seria el que és”. Flaux també va destacar l’esperit que tots dos van deixar com a herència: “Van crear una escola, una manera d’entendre el rugbi basada en el respecte, la solidaritat i el treball. Ells van ser els fonaments”, va cloure Flaux. L’homenatge es va tancar amb una fotografia conjunta i amb el sentiment que el rugbi andorrà els continuarà recordant eternament.