BÀSQUET
Exhibició terapèutica
Un irresistible MoraBanc Andorra esclata i escombra l’Unicaja Màlaga en un partit molt complet i coral
Ibon Navarro ja ho havia advertit: el MoraBanc Andorra acabaria reaccionant i era només qüestió de temps. El que no podia imaginar l’entrenador de l’Unicaja era que la resposta arribaria de manera tan aclaparadora i immediata. El conjunt tricolor va signar un partit d’autor, ple d’intensitat, convicció i encert, desmuntant un Unicaja gris i desdibuixat, superat per tot arreu. Okoye (17 punts), Pustovyi (16), Evans (12) i fins a tres jugadors amb 11 —McKoy, Kuric i Guerrero— van formar part d’una orquestra sense desafinacions, sincronitzada i precisa, que va fer vibrar un públic que necessitava tornar a creure.
El partit va néixer amb un intercanvi vibrant de cops entre Okoye i Duarte, que van assumir els focus inicials amb vuit i nou punts respectivament en només quatre minuts. L’equip tricolor, amb un ritme alt i encert exterior, va obrir un primer forat (14-10) que ja deixava entreveure un to esperançador. Pustovyi, afilat a la pintura però castigat per dues faltes prematures, va cedir protagonisme a Guerrero, mentre Pons s’afegia al festival des de fora. Amb set triples i una defensa tenaç, el MoraBanc va marxar del primer quart amb un inopinat +15 (29-14), i amb la sensació d’haver trobat, finalment, l’equilibri entre cap i cor. El segon quart va portar la reacció d’Unicaja, que va reduir amb un 2-10 de parcial, però el MoraBanc no va perdre la calma. Va administrar avantatges amb serenor, trobant punts d’Okoye, Evans i McKoy per mantenir-se en comandament i arribar al descans amb un +16 (57-41) tan merescut com il·lusionant. Era el premi a la paciència i al treball, a una versió madura que no havia aparegut en setmanes. A la represa, l’equip de Plaza va sortir disposat a confirmar que res no havia estat un miratge. Evans, amb cinc punts consecutius, va eixamplar el marge (64-46) i va encendre una onada que l’Unicaja, per més voluntat que hi posés, no va saber frenar. El MoraBanc, reivindicatiu, va entrar al territori dels +20 (69-49) i fins i tot es va permetre el luxe d’agradar-se: moviments fluids, confiança en el tir i una comunió total amb el pavelló. Guerrero, Evans i Pustovyi van mantenir la flama encesa (79-56), mentre l’Unicaja s’enfonsava sense capacitat de resposta. Amb el rellotge i el control a favor, el MoraBanc va gaudir d’un darrer tram plàcid, alleujat, amb Pustovyi i Kuric aplicant el toc artístic final. L’Unicaja, amb prou feines, ha tingut esma com per aplicar cosmètica a la desfeta amb les mans de Balcerowski i a l’equip tricolor només li quedava celebrar el que ha de ser un punt d’inflexió.
VESTIDOR
JOAN PLAZA. El tècnic del MoraBanc es va mostrar molt satisfet pel triomf i va destacar “l’actitud i el compromís de l’equip”. Plaza va assegurar que “me n’alegro, sobretot, pels jugadors”.