Competir no és negociable

Quan la pressió s’acumula, l’únic camí és mirar endavant. El MoraBanc arriba al duel d’avui al Pavelló Toni Martí (21.00 h) contra l’Unicaja amb la necessitat d’aixecar el cap i recuperar el pols competitiu després d’un inici de temporada horrible. L’equip de Joan Plaza ha sumat una sola victòria en cinc jornades i s’encomana al fet que la bombonera sigui l’escenari d’una reacció imprescindible. Davant, un rival majúscul: l’Unicaja d’Ibon Navarro, un bloc compacte i recognoscible que, a més, s’ha imposat en els últims cinc enfrontaments directes. L’últim cop que els tricolors van derrotar els malaguenys va ser fa quatre anys, al Poliesportiu, per 83 a 74.

“Quan la bicicleta va de baixada tot va molt de pressa, però quan va de pujada, costa molt més”
Joan Plaza, Entrenador del MoraBanc
 

“El MoraBanc té jugadors nous i molt talent, i és només qüestió de temps que es consolidin”
Ibon Navarro, Entrenador de l’Unicaja
 

Plaza afronta el repte amb la serenor d’algú que coneix el camí, però també amb la fermesa de qui exigeix un pas endavant. “Tenim un punt de fragilitat que ens fa molt de mal. Quan encaixem quatre o cinc punts seguits sembla que ens n’hagin fet 20 i ens costa reaccionar. Això no es compra ni al port ni a la botiga de la cantonada; ha de sortir de dins de cada jugador”, va admetre el tècnic. El MoraBanc ha igualat el pitjor inici dels darrers 10 anys, però, tot i això, Plaza defensa la feina diària i la progressió d’un equip que encara busca la seva identitat. “Sí, esperava que l’adaptació fos més ràpida, però tenim jugadors que encara estan descobrint què és jugar a l’ACB. Aquesta lliga no et perdona ni un quart fluix”, va afirmar, convençut que la cohesió arribarà des del treball. A l’altra banda, l’extricolor i tècnic d’Unicaja Ibon Navarro no es refiava del moment tricolor. “Estar en descens a la jornada 5 no significa gran cosa. L’Andorra té jugadors nous i molt talent. És qüestió de temps que es consolidin, perquè tenen qualitat i un molt bon entrenador. El normal és que comencin a guanyar partits aviat.” Plaza, però, vol trencar el pronòstic des de la pista: “L’Unicaja porta anys d’excel·lència, però hem de fer que el partit se’ls faci llarg. Si no regalem pilotes i dominem el rebot defensiu, tindrem opcions de competir.” El tècnic, conscient que la temporada tot just comença, buscava equilibrar la intensitat amb la serenor: “El bàsquet d’avui ja no va de pit i collons; cal expressar l’energia d’una manera coherent, ajustant-nos al perfil dels jugadors.” Amb el Pavelló Toni Martí com a refugi i catalitzador, Plaza va apel·lar al públic perquè continuï creient. “Quan la bicicleta va de baixada tot va molt de pressa; quan va de pujada, costa. Ser d’un equip és això, estar-hi tant en els bons moments com en els dolents. Si volen creure en nosaltres, que vinguin i ens ajudin. Els jugadors s’ho deixen tot.”