Primer tràmit superat

L’FC Andorra necessitava aire. Després d’un punt de 12 a la lliga, el partit de Copa al camp del Valle de Egüés no era només un tràmit, era una oportunitat per alleujar la ferida i sumar un triomf sense ostentació però innegociable. L’escenari, humil i il·lusionat, estrenava Copa a Sarigurren, i davant hi havia un rival de Tercera RFEF que volia fer del somni una barricada. Però l’equip d’Ibai Gómez va convertir el duel en un exercici de maduresa, sense soroll, ni presses, facturant la classificació amb un 1 a 5 pràctic i revitalitzador.

Després d’una pràctica primera part, l’equip sap sentenciar a la represa

L’Andorra, conscient del que hi havia en joc més enllà del marcador, va sortir amb el cap clar i el cor en pausa. Sense estridències ni ornaments, buscant continuïtat i sentit. El primer tram va ser d’estudi, amb el Valle de Egüés intentant respirar dins del seu propi somni, mentre els tricolors calibraven el ritme del partit. El premi va arribar al minut 28, amb la signatura d’un dels debutants. Merquelanz, que vestia la samarreta tricolor de manera oficial, va aprofitar una passada deliciosa d’Uzkudun per citar-se amb Aitor Navarro i definir per baix. L’avantatge va donar confiança i els tricolors, més lleugers, van començar a trencar línies i a aparèixer amb més claredat a tres quarts. Just abans del descans, la connexió entre un altre dels rostres nous, Efe Akman, amb Petxarroman, va permetre al lateral signar el 0 a 2 (45’) en una acció de precisió quirúrgica que retratava la diferència entre la il·lusió navarresa i l’ofici dels d’Ibai Gómez.

La represa va confirmar el que ja era una evidència, que el partit estava a la mà. L’Andorra va accelerar quan calia i va sentenciar sense mirar enrere. Manu Nieto, amb un toc de primeres després d’una centrada d’Álex Calvo (62’), va fer el tercer. Cinc minuts més tard, Aitor Uzkudun –que també s’estrenava com a golejador– va transformar el 0 a 4 amb la calma de qui sap que ja no hi ha partit. Amb l’eliminatòria decidida, el Valle de Egüés va trobar el seu moment simbòlic. Hasier, des dels onze metres, va fer l’1 a 4 (70’) i va desfer el silenci d’una grada que volia, com a mínim, celebrar un gol propi en una nit històrica per al club. Però l’Andorra encara tenia una nota final reservada. Cerdà, que reapareixia després de la lesió, va segellar el definitiu 1 a 5 a set minuts per la conclusió. Un glop de Copa va bé per respirar.